Qui va ser
Gàl·lia, IV-V segle V escovo francès fugit de la Gàl·lia a causa de les invasions dels Vàndals, va ser obligat a conviure amb un os terrorizzante els habitants de la zona. Un dia l'os va matar un dels bous del sant, que ho va beneir amb el signe de la creu. L'os, miraculosament ammansito, es accucciò als peus del sant i va acceptar de trainare el carro amb els materials necessaris a la construcció de l'església. Aquest fet llegendari ha estat recordat en un gran fresc posat sobre la façana de l'església de Santa Olcese, on són conservades les despullades del sant.
Santa Olcese (Ursicino) era un bisbe francès viscut entre l'IV i segle V. D'ell sabem només que va ser un Bisbe de les Gallie a França. Al temps de les invasions dels Vàndals, al voltant del 407, juntament amb el bisbe Claro va fugir de la Gàl·lia trobant refugi a Ligúria en localitat de la Valpolcevera. Olcese va viure va viure alguns anys, en aquell país conduint una vida de penitenza i de pregària, preocupant-se de istruire en la fe els habitants del lloc. No sabem la data exacta de la seva mort, encara que es reté al voltant del 410. Des del 1155, les despullades de Santa Olcese descansen en l'església de l'homònim país, lloc on des de fa temps immemorial és celebrada la seva festa. Sobre Santa Olcese es recorda un episodi llegendari llegat al addomesticamento d'un os (de què el terme Ursicino i les afinitats entre els noms Orso i Olcese). La llegenda narra que un Orso terroritzava els habitants de la zona. Ssnt’Olcese posseïa dos bous, dels quals se servia, junyint-los a un carro, per transportar els materials necessaris a la construcció de l'església del lloc. Un dia l'os, sbucato del bosc se seria avventato sobre un dels bous, matant-ho. Una vegada assassinat el bou, l'os va agafar es mira el Sant, que fixant-ho en els ulls li va fer la benedicció amb el signe de la creu, tant que l'os es rabbonì i es accucciò als peus del presule. A aquell punt Sant Olcese va comminar a l'os d'agafar el lloc del bou assassinat, per substituir el bou en el traino del carro amb els materials per la construcció de l'església. La belva, miraculosament ammansita, ubbidì prontamente a l'orde, portant així a compliment el treball que estava fent Santa Olcese. Va ser així que el bisbe va poder pujar sobre l'estrany carro trainato d'un bou i un os, i es va iniciar cap al cantiere. La veu es va desaparèixer en una mica temps en país i on s'estava construint l'església es radunò una petita multitud que prontamente va cridar al miracle. Aquest fet llegendari ha estat recordat en un gran fresc posat sobre la façana de l'església de santa Olcese, mentre que es conserven les restes del sant. La memòria de Santa Olcese en el martirologio romà ha estat fixada en el dia 22 de gener.
Font: santiebeati.it