Qui va ser
Originària de Pipimisicum (avui Poincy, prop de Meaux), va tenir dos germans sants: Cagnoaldo, monjo a Luxeuil, i Farone, bisbe de Meaux. El mateix sant Colombano, exiliat a Luxeuil i hoste a casa dels pares de Fara, de jove les va indicar el carrer de la consagració. En canvi, una vegada espigada el pare es va oposar, preferint per ella el matrimoni. Només Eustasio, succeït a Colombano en la direcció de Luxeuil, va convèncer el pare a deixar-la seguir el carrer religiós. Però la llibertat concedida va quedar només un bon propòsit perquè Burgundofara, per seguir la seva carretera, va haver d'abandonar la casa paternal i es va refugiar prop d'una església. La situació es va resoldre només gràcies a la intervenció directa de Eustasio que la va consagrar. Burgundofara, més tard, va fundar el monestir de Evoriacum (Faremoutiers) sobre un terreny rebut en herència del pare. Aquí va ser badessa per 40 anys. Va morir cap al 675. (Passar) Patronato: Cinisi (PA) Martirologio Romano: A Faremoutiers en el territori de Meaux a França, santa Fara, badessa, que, després de tenir recte per molts anys el monestir, es va unir a l'assemblea de les verges que segueixen el Xai de Déu.
Va néixer en el llogaret de Pipimisicum (avui Poincy, prop de Meaux) del comte Cagnerico i de Leodegonda, i va tenir dos germans sants: Cagnoaldo, monjo a Luxeuil, i Farone, bisbe de Meaux. Nena, va ser beneïda i votada a Déu de s. Colombano que, exiliat per Luxeuil, havia rebut hospitalitat dels seus pares. Però, esdevinguda adulta, el pare, incurante de la promesa feta al sant, va pensar de maritarla. La donzella, aleshores, es va posar malalt i va quedar en tal estat fins que Eustasio, succeït a Colombano en la direcció del monestir de Luxeuil, va revelar a Cagnerico que, deixada lliure de consagrar-se a Déu, ella hauria guarit. El pare va prometre i la jove riebbe la salut. Va prometre, però no va mantenir. Burgundofara, aleshores, adonada que es començava a riparlare de casaments, va abandonar la casa paternal i es va refugiar, amb una amiga fidel, prop de l'església de S. Pietro. Descoberta, pregada de retornar en família, amenaçada de mort si hagués rebutjat, no recedette de la decisió agafada. Eustasio, informat d'això que estava succeint, va intervenir: amonestat severament Cagnerico, va imposar el vel a la donzella. Burgundofara, més tard, rebut en herència del pare un terreny entre dos rius, hi va fundar el monestir de Evoriacum (Faremoutiers), de què va ser badessa per quaranta anys. El cenobi, a qui va sorgir a prop l'església consagrada a la Verge i als ss. Pietro i Paolo, va esdevenir ben aviat centre de fervida vida` espiritual: abans va ser adoptada la regla de s. Colombano, després aquella benedictina. Burgundofara va morir cap al 675 i el seu cos va ser sepolto prop de l'altar, present el germà Farone. A alguns decennis de distància, Maiolo, abat del monestir de S. Creu de Meaux, en va llevar les relíquies de terra exposant-les a la pública veneració. A Faremoutiers si en celebrava la memòria el 7 de desembre; la commemoració del 3 d'abril deriva d'un afegida spuria d'alguns codis de la Vita S. Columbani. Burgundofara és invocada especialment contra els mals dels ulls. Autor: Pietro Burchi Fonte:
Font: santiebeati.it