Qui va ser
Tenim les seves notícies de la vida de sant Savino bisbe de Spoleto. Va viure així doncs en la mateixa època del Sant Bisbe i és recordada per la seva caritat heroica i per la veneració cap al seu bisbe. Màrtir sota Dioclecià, no es tenen més les seves notícies fins al segle X quan les seves venereu relíquies del Monestir de sant Savino venen traslate a Metz del bisbe Teodoric. La memòria litúrgica és el 7 de desembre com sant Savino, però també el 30 de gener i 22 de novembre. Emblema: Palma
En la llegendària narració de la Vita de s. Savino bisbe de Spoleto es té alguna notícia concernent s. Serena. Era una vídua que profuse amb gran compromís l'amor pel pròxim i havia tingut una gran veneració pel bisbe Savino; durant la persecució de Dioclecià va patir el martiri, altres notícies no us en són. En el segle X el bisbe de Metz a França va obtenir de transferir les relíquies de la màrtir, que fins aleshores havia estat sepolta en el monestir de sant Savino prop de Spoleto, gaudint de gran veneració de poble. Amb la traslazione de les relíquies a Metz (970) el culte es va estendre, generant tan també un desdoblament. Se celebra el 7 de desembre com sant Savino però també el 30 de gener. Al 16 d'agost d'algun calendari és reportat el nom de s. Serena, es tracta de la dona de Dioclecià que en els llegendaris Actes de s. Marcello i de s. Susanna es narra que va intervenir per defensar els cristians; es tracta d'una notícia falsa en quant Lattanzio que va viure a la cort de Dioclecià en el seu “De mortibus persecutorem” diu que la dona es deia Prisca i la filla Valeria, així doncs històricament la celebració no és exacta. Diminutiu: Serenella. Del llatí serenus inicialment només un significat atmosfèric “cel sense núvols” després va assumir també un significat psicològic. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-01-22
Font: santiebeati.it