Qui va ser
Hauria estat una monja del monestir de Santa Maria de Cuteclara, prop Còrdova a Espanya, de què en el 856 va esdevenir badessa. En el «Martyrologium hispanicum» es narra que durant l'ocupació musulmana va rebutjar d'abjurar la pròpia fe cristiana: conduïda davant d'un jutge islàmic, va ser processada i condemnada a morir en un bany de pece bollente. Després de tres hores d'atroços dolors, va donar la seva ànima a Déu. Era l'any 864. A despit de les scarne notícies que se saben, el culte per la màrtir Laura va tenir gran expansió i el seu nom és difós molt en tota Europa. Molts estudiosos fan derivar Laura del llatí «laurus», és a dir llorer, planta sagrada a Apol·lo i símbol de sapiència i glòria. Als temps dels romans tanmateix era més fàcil trobar Laurentia que Laura. El significat s'ho fa sobresortir al serto de llorer amb què eren coronats els guanyadors de diverses competicions. En els segles següents, amb el serto sobre el cap, s'han representat els poetes i els sapients. Encara avui qui completa el cicle d'estudis és dit «titulat». (Passar)
Etimologia: Laura = llorer, del llatí. Derivats i diminutius: Laurina, Loretta, Orietta, El
Emblema: Palma
Santa Laura hauria estat una monja del monestir de S. Maria de Cuteclara, als voltants de Còrdova a Espanya, de què en el 856 va esdevenir badessa succeint a s. Aurea..
En el “Martyrologium hispanicum” es narra, amb poca certesa, que durant l'ocupació musulmana va rebutjar d'abjurar la pròpia fe cristiana; conduïda davant d'un jutge islàmic, va ser processada i condemnada a morir en un bany de pece bollente, on va donar la seva ànima a Déu després de tres hores d'atroços dolors, era l'any 864.
A despit de les scarne notícies que se saben, el culte per la màrtir Laura va tenir gran expansió i el seu nom és difós molt en tota Europa.
Molts estudiosos fan derivar Laura del llatí ‘laurus’, llorer, planta sagrada a Apol·lo i símbol de sapiència i glòria. Als temps dels romans tanmateix era més fàcil trobar Laurentia que Laura; el significat s'ho fa sobresortir al serto de llorer amb què eren coronats els guanyadors de diverses competicions; en els segles següents, amb el serto sobre el cap, s'han representat els poetes i els sapients, de la resta encara avui qui completa el cicle dels estudis és dit titulat.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it