Qui va ser
San Sinforiano de Autun Jove màrtir
Festa:
22 d'agost
† Autun, França, 257 aproximadament
Martirologio Romano: A Autun a la Gàl·lia lugdunense, hora a França, sant Sinforiano, màrtir, que, mentre era conduït al suplici, del mur de la ciutat va ser amonestat per la mare amb aquestes paraules: «Fill, fill, Sinforiano, tens a ment el Déu viu. Avui a te la vida no és treta, però transformada en millor».
S. Gregori de Tours (538-594) bisbe i històric francès, en el seu “De glòria confessorum” narra l'esdeveniment del jove Sinforiano, màrtir de Autun (França gal·la), el qual era fill del noble Fausto. Istruito i educat curosament, era també profundament cristià i ple de virtut. En aquell temps la ciutat de Autun era gairebé del tot pagana i hi floria el culte de Cíbele dicta la “Gran Mare”, antiga deessa de la Terra i de la fecondità. I un dia Sinforiano trobant una processó pagana en honor de la deessa, proferì frases de scherno; els pagans no ho van tolerar i agafat ho van conduir davant del tribunal ciutadà, del cònsol Eracli representant de Roma. Per dues vegades va confessar la seva fe cristiana i va ser condemnat a mort, mentre era conduït al suplici, l'heroica mare des de dalt dels bastions de la ciutat ho encoratjava en llengua gal·la a tenir en ment només la vida eterna en Déu. El sant màrtir va ser assassinat al nord de la ciutat, fora de la porta S. Andrea, la seva mort segons la seva ‘Passio’ del segle V i que s. Gregori de Tours garanteix autèntica, és feta sobresortir cap al 257 quan Aureliano era comandant a Gàl·lia i al temps de la persecució convocada per l'emperador Valeriano (253-260), de tota manera la comunitat cristiana de Autun en aquell temps no era nombrosa, com de la resta en tota la Gàl·lia. Cap al 454 va ser construïda una basílica sobre el lloc del martiri a obra de s. Eufronio bisbe de Autun del 452 al 475, confiant-la a clergues regulars albergats en un annex monestir. Aquest convent va tenir en el segle VI la seva màxima esplendor contribuint així a la difusió del culte de s. Sinforiano; l'antic convent passat després als Benedictins i després als Canonges Regulars de S.
Genoveffa, va durar fins al període de la Revolució Francesa; també l'església va ser destruïda el 1806. Entre tots els màrtirs del segle III, s. Sinforiano (en francès Symphorien) va ser el més venerat, la seva tomba era protegida per una ‘cel·la’ com pels sants més importants dels primers temps; a Tours si en celebrava la festa des del segle V i a Bourges en el segle VI existia una basílica a ell dedicada. És celebrat també a Bèlgica, a Luxemburg i a Alemanya, les seves relíquies són conservades a més de Autun també en part a Nuits-Saint-Georges; és invocat en les malalties dels ulls i a Provença perquè guareixi els storpi i contra la sequera; una vegada era protector dels caçadors amb el falcó. Ben 27 Municipis francesos agafen el nom d'ell. Tots els Martirologi històrics i aquell Romà reporten la seva celebració al 22 d'agost. A Autun en la Catedral de San Llàtzer, hi ha un boniquíssim quadre sobre tela, obra de Jan Ingres (1780-1867), raffigurante el diciottenne s. Sinforiano conduït al martiri, en què és visible també la mare que dels murs li infon coratge indicant el cel. L'obra va ser encarregada al gran pintor francès, del bisbe de Autun mons. de Vichy per la catedral de la ciutat; començada el 1826 va ser acabada el 1834.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it