Simforosa de Tivoli i els seus set fills

Qui va ser

Santa Sinforosa i set fills Màrtir

Festa:

18 de juliol

Emblema: Palma

Martirologio Romano: A Roma al novè mill del carrer Tiburtina, commemoració dels sants Sinforosa i set companys, Creixent, Giuliano, Nemesio, Primitiu, Giustino, Stacteo i Eugenio, martiris, que van patir el martiri amb diversos gèneres de tortura, esdevenint germans en Crist.

Santa Sinforosa era la dona de San Getulio. Sobre el carrer Tiburtina, a l'IX milliario (avui km. 17,450) vivia una dona anomenada Sinforosa amb els seus 7 fills que es deien Creixent, Giuliano, Nemesio, Primitiu, Giustino, Statteo i Eugenio. La dona vivia als voltants de la majestuosa vila de l'emperador Adrià, aquell que havia ordenat la mort del marit Getulio, del cunyat Amanzio i de l'amic d'aquest Primitiu. L'emperador Adrià després d'haver ultimat la seva grandiosa vila, es diu que volgués, abans d'inaugurar-la, consultar els déus, els quals li van dir, que la vídua Sinforosa i els seus set fills, els “straziavano cada dia invocant el seu Déu, per consegüent, si Sinforosa i els seus fills sacrificaran per ells, aquests faran quant l'emperador li demanava”. Adrià aleshores, va cridar el prefecte Licinio, i va ordenar que Sinforosa fos juntament amb els seus fills aturada i conduïda al temple d'Hèrcules. Després amb afalacs, amb amenaces i amb fas xantatge, va intentar fer-la desistir i a sacrificar als ídols, però la Santa amb ànim noble s'apel·la a l'exemple de Getulio i dels altres companys de martiri del marit. Atès que la dona no es plegava als seus voleri, l'emperador va renovar de sacrificar juntament amb els seus fills als uns pagans, o bé haurien estat sacrificats aquests estigués, però la Santa va ser irremovible, com tanmateix ho van fer els seus set fills. L'emperador, visat va cada temptativa, va ordenar que Santa Sinforosa fos torturada a sang. De la tortura tanmateix l'emperador no hi va extreure res, i impacientat per aquella resistència, va donar orde als guàrdies de llegar un gruixut sasso a l'amb el de Sinforosa, i de llençar-la en el riu Aniene, perquè ofegués. Després va venir la vegada dels fills; van ser agafats per part, i l'emperador va demanar a ells de sacrificar als déus.

Veu la resistència dels nois, va ordenar que fossin conduïts també aquests al temple d'Hèrcules, on amb amenaces i amb afalacs temptava conduir-los de la seva part; però atès que no hi aconseguia, n'amb les bones i n'amb les dolentes, l'emperador va ordenar que tots i set fossin posats a la tortura, i per fi fossin trafitti amb l'espasa, després els va fer llençar en una fossa comuna i profunda del territori tiburtino, que els pontífexs van cridar “als set assassinats”. Després d'aproximadament 2 anys, sent-se calmat el furore de les persecucions contra els cristians, el germà de la màrtir Sinforosa, Eugenio “principalis curiae Tiburtinae”, en va recollir els cossos i els va enterrar “en suburbana eiusdem civitatis”. El dia 18 de juliol el M.R. reporta quant segueix: “A Tivoli santa Sinforosa, dona de sant Getulio Màrtir, amb set seus figlioli, és a dir Creixent, Giuliano, Nemesio, Primitiu, Giustino, Statteo i Eugenio. La seva mare, sota el Príncep Adrià, per la insuperable constància, abans va ser llargament percossa amb guanciate, així doncs suspesa pels cabells, i de darrer llegada a un sasso, precipitada en el riu; els fills després, llegats a pals i planxats amb els molinets, amb divers gènere de mort van complir el martiri. Els seus cossos van ser transportats a Roma, i sota el Papa Pius quart, van ser retrobats en la Diaconia de sant Angelo en Pescheria”. La passio hi diu encara que el “Natalis veritable sanctorum martyrum Christi beatae Symphorosae et septem filiorum ejus Crescentis, Juliani, Nemesii, Primitius, Justini, Stattei et Bugenii celebratur sub die XV Kalendas Augustos. Eorum corpus requiescunt en Carrer Tiburtina milliario ab Urbe novè…”. Avui nosaltres consociamo una església dedicada a la Santa als voltants de Banys de Tivoli.

Durant les lluites per les investiture entre papat i imperi, l'emperador Enric V en el ricondurre Papa Pasquale II a Roma, es va acampar en el “Camp aquí Septem fratum dicitur”, on un temps es veien dels ruderi d'una antiga església dedicada a Santa Sinforosa i set fills, i on els amos d'aquest terreny han erigit el 1939, realment sobre la collinetta davant del nou santuari, una magnífica capella, dedicant-la a aquesta Santa i als seus set fills màrtirs.

Font: santiebeati.it