Qui va ser
† Bourges, França, 647 F u un pastor amatissimo del poble per la seva profunda fe i la seva compassió pels pobres. D'origen aristocràtic, va renunciar als seus béns per dedicar-se a la vida religiosa, practicant una conducta austera i dedicada a la pregària. Triat bisbe, va defensar el seu poble de la tirania del ministre del rei Dagoberto, aconseguint convèncer el nou sobirà, Clodoveo II, a tractar els seus súbdits amb major atenció. Extremat per les fatiche, va demanar de ser substituït en el ministeri episcopal per poder-se dedicar enterament a la cura dels pobres. Va morir el 647.
Martirologio Romano: A Bourges a la regió d'Aquitània, a França, sant Sulpicio, dit el Pius, bisbe, que, de la cort règia elevat a l'episcopat, res va tenir més car que agafar-se cura dels pobres.
San Sulpizio II, dit “el Pio”, va ser bisbe de Bourges, a França centre-septentrional. La seva “Vita”, escrita poc després de la seva mort, narra una versió bastant clàssica de la seva joventut, és a dir el pas d'una vida agiata a la renúncia als seus béns i a la completa dedició als pobres, seguida a més d auna conduïda molt austera: rígids dejunis, pregàries nocturnes, representació quotidiana de l'enter saltiri. No hi és donat conèixer la data de la seva elecció a bisbe, collocabile tanmateix abans del 627, ja que en tal any va participar en el concili de Clichy i va consagrar San Desiderio a bisbe de Cahors. Els dos entretenien una regular correspondència epistolare. Va ser un pastor amatissimo del poble, que ell defensava de la tirania de Lullo, ministre del rei Dagoberto. Els reis merovingi en aquest període eren efectivament tutt’altre que partidaris de l'Església, però Sulpizio, organitzant un dejuni de tres dies va aconseguir convèncer el nou sobirà, Clodoveo II, a tractar el seu poble amb major atenció. Algun any abans de morir, ja extremat per les fatiche, va demanar al rei de ser substituït en el ministeri episcopal, així de poder-se dedicar enterament a la cura dels pobres. Va morir el 647 i al seu funeral es van manifestar extraordinàries escenes de dol, tant que el clergat faticò a concloure la celebració de les exèquies. A la seva memòria és dedicat el cèlebre seminari parisenc de Saint-Sulpice.
Font: santiebeati.it