Toribio de Mogrovejo

Qui va ser

Mayorga de Campos - León (Espanya), 16 de novembre de 1538 (1536?) - Saña (Perú), 23 de març de 1606 Turibio de Mogrovejo (1538-1606) va ser anomenat a l'episcopat de laic, mentre era jurista a la Universitat de Salamanca i a la cort de Felip II d'Espanya. A petició d'aquests Gregorio XIII el 1580 ho va enviar a Lima, a Perú. Tenia 42 anys. Va arribar a la seu l'any després d'i va començar de seguida una intensa activitat missionera. En els seus 25 anys d'episcopat va organitzar l'Església peruana en vuit diòcesis i va convocar deu sínodes diocesans i tres provincials. El 1591 a Lima sorgia per la seva voluntat el primer seminari del continent americà. Va incentivar la cura parroquial també per part dels religiosos i va ser molt sever amb els sacerdots proni als conquistadores. Va ser, efectivament, strenuo defensor dels indis. Va morir entre ells en una perduda cappellina al nord del País. És sant des del 1726.

Patronato: Vescovi Missioner Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: San Turibio de Mogrovejo, bisbe de Lima: laic originari d'Espanya, expert de dret, triat a aquesta seu va anar a Amèrica; mogut d'ardent zelo apostòlic, va visitar més vegades, sovint a peu, la seva vasta diòcesi proveint assíduament al ramat a ell confiat; va debel·lar amb uns sínodes els abusos i els escàndols en el clergat; catechizzò i va convertir els indígenes, fins que a Sanna a Perú va trobar l'extrem descans. Escolta de RadioVaticana:

Turibio va néixer de noble família a Mallorca (Espanya), el 1538. Va estudiar Dret en les universitats de Coimbra i Salamanca. Tenia 40 anys i era President del Tribunal de Granada quan, sobre indicació del Rei Felip II, el Papa Gregori XIII ho va nomenar Arquebisbe de Lima. Precipitosamente, gairebé d'un dia a l'altre, va ser encimbellat un senzill laic a la dignitat de bisbe de la Santa Església. Són així els carrers de la Providència, quan ella decideix realitzar una obra. Es va verificar amb el jurista Turibio el mateix que, poc més de mil anys abans, s'havia verificat amb l'estadista Sant Ambrogio: en quatre diumenges consecutius, Turibio va rebre els ordes menors; poques setmanes després que va ser ordenat presbitero i, per fi, consagrat bisbe. La insigne jurista es fa catechista San Turibio de Mogrovejo va arribar a la seva arxidiòcesi el maig de 1581. A l'inici va haver d'afrontar la decadència espiritual dels espanyols colonitzadors, que els seus abuses els sacerdots no gosaven corregir. El nou arquebisbe va atacar el mal a l'arrel. Molts dels culpables d'intolerables vicis i escàndols intentaven justificar-se: - Fem el que és costum ser fet aquí... - Però Crist és veritat, i no costum!- ell replicava. Amb energia i, sobretot, amb el seu exemple personal, va posar un fre als abusos, va moralitzar els costums i va promoure la reforma del clergat. En poc temps, l'antic-jurista es va transformar en un esimio catechista que evangelitzava els indígenes amb paraules senzilles però ardents. Va recórrer tres vegades en visita pastoral tot l'immens territori de la seva arxidiòcesi, viatjant instancabilmente per milers de quilòmetres. Entrava en les cabanes miserables, buscava els indígenes fugitius, sorrideva els seus paternamente, els parlava amb bondat en els seus idiomes i els conqueria a Crist. Grans activitats, intensa vida de devoció Les tres visites pastorals li van ocupar més de deu dels seus vint-i-cinc anys d'episcopat! Va convocar i presiedette tretze sínodes regionals de bisbes. Va reglamentar i va afinar la catechesi dels indígenes i va fer imprimir per ells els primers llibres publicats a Amèrica del Sud: el Catechismo en espanyol, en quéchua i en aimara. Va fundar cent noves parròquies en la seva arxidiòcesi. Tot això sense perjudicar en res el punt fonamental de cada apòstol autèntic: la seva pròpia vida espiritual. Va tornar a trucar l'atenció de tots aquells que havien viscut juntament amb ell la seva intensa vida de devoció, a la qual dedicava diàriament moltes hores de pregària i meditació. Immensa joia: "Aniràs a la Casa del Senyor!" Va tenir la inestimable satisfacció de convertir milers d'indígenes i de cresimare tres sants: San Martino de Porres, San Francesco Solano i Santa Rosa de Lima. La mort ho va collir en el transcurs de la seva darrera visita pastoral, en una pobra capella a gairebé 500 quilòmetres de Lima. Sentint apropar-se l'hora extrema, va recitar el Salmo 122: "Quina joia, quan em van dir: Anirem a la casa del Senyor!". Va espirar dolçament a les 15,30 del 23 de març de 1606, un Dijous Santo. Beneït XIII ho va canonitzar el 1726 i Joan Pau II ho ha proclamat Patró de l'Episcopat Llatí- Americà el 1983.

Font: Revista Heralds de l'Evangeli, Marzo 2006 Trets característics de la santedat de San Turibio San Turibio de Mogrovejo ha estat perfectament conscient que el ministeri pastoral té un sentit només si ha viscut en santedat i si la promou: ha estat una evangelització a la santedat. Contemplar la figura de San Turibio de Mogrovejo és contemplar la figura d'un bisbe que es dedica amb exuberant generositat al seu ministeri, sense donar alguna importància a les dificultats i als inconvenients que es poden eventualment trobar durant la senda. Pot sorgir aleshores legitima la demanda: quin ha estat el secret de la santedat de San Turibio de Mogrovejo? El secret de la santedat de San Turibio, com de qualsevol sant, ha estat el seu ésser pròxim a Déu, la seva fidelitat a la pregària, element fonamental del seu ministeri apostòlic. És una dada de fet que en la vida espiritual la persona progressa en la mida en què prega. (...) L'amor cap als freturosos ha estat també un tret característic de la fisonomia espiritual de l'Apòstol del Perú. Aquest amor pels pobres es manifestava en els innumerables gestos realitzats pel Sant, del seu tret afable amb els indis i els freturosos, passant pel lliurament als pobres dels béns que aconseguia obtenir, arribant fins i tot a la donació dels seus mateixos vestits, mobles, i eines domèstiques. En San Turibio reforcem la nostra convicció que el temps consagrat a Déu és

Font: santiebeati.it