Qui va ser
Valerio bisbe de Treviri, va viure entre el segle III i l'IV. Poc se sap d'ell. La tradició ho descriu com un home bo, eloqüent i evangelizzatore. La seva existència és testimoniada per una inscripció que un temps era en l'església de S. Mattia de Treviri, on en un sarcòfag de tardà estil romànic, són conservades avui les seves relíquies. Etimologia: Valerio = que està bé, fort, robust, del llatí Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Treviri a la Gàl·lia belgica, hora a Alemanya, sant Valerio, bisbe, que va aguantar per segons aquesta seu. Escolta de RadioMaria:
La data d'avui uneix dos sants homònims, el protovescovo de Treviri, viscut entre la fi del segle III i els inicis de l'IV, i el bisbe de Ravenna, mort el 15 de març del 810, i recordat avui per una Chronica del 1286, probablement per una confusió de nom amb el bisbe de Treviri. Per ambdós no hi ha elements dels quals es pugui extreure un retrat esauriente sota el perfil hagiogràfic. Al contrari, pel que fa al bisbe ravennate, una lletra de papa Lleó III a Carlemany no deposaria a favor de la seva santedat, encara que les crítiques tenen probablement una justificació només política: aquesta explica que dos comptes palatins, hostes en la cúria ravennate el dia de les Palme (8 d'abril de 808), durant el dinar van escoltar paraules "que per nosaltres és un obbrobrio referir-vos per lletra". D'altres fonts històriques resulta en canvi que l'arquebisbe Valerio, que va aguantar la diòcesi de Ravenna entre el 788 i el 810, va ser un pastor zelant no només pel decoro de les esplèndides esglésies de la Romagna però també per la salvaguarda de l'ortodòxia, constantment insidiada per l'heretgia ariana. En el segle XIII l'arquebisbe Simeone en va transferir les relíquies en catedral (9 de maig de 1222), concedint una especial indulgenza a la basílica de S. Apollinare en classe "per riverenza cap al beat Valerio". Més incertes són les notícies sobre l'homònim bisbe de Treviri, que una raonada cronologia col·loca al final del tercer segle, però una més appetibile llegenda, amb l'evident intenció d'atribuir a les Esglésies de la Gàl·lia i d'Alemanya un permís de conduir de apostolicità, fa de S. Valerio un deixeble de l'apòstol Pere, que l'hauria enviat a Treviri, en companyia de Eucario i Matern. Ornaments posteriors d'aquesta llegenda sí trottavano en les ‘Gesta episcoporum Tungrensium’, compostes al voltant de l'any mil, en les quals són repetits els motius tradicionals de la santedat dels grans missioners de l'època apostòlica: conversions de multituds de pagans i estrepitosos miracles, sovint ingenus però suggestius com la resurrecció del company de missió Materna, operada per Valerio amb el bastó expressament inviatogli de S. Pietro. L'altre company de missió, que ho havia precedit en la tomba, Eucario, ho hauria advertit en somni del imminenza de la seva mort, que va passar el 29 de gener de l'any 88, donada en canvi per posticipare a principis del segle IV, com es dedueix del Catàleg episcopal de la ciutat de Treviri i d'antigues inscripcions epigràfiche. Les seves relíquies es conserven en l'església de S. Mattia, a Treviri, en un sarcòfag de tardà estil romànic. Autor: Piero Bargellini ______________________________ Afegit/modificat el 2001-02-01
Font: santiebeati.it