Qui va ser
San Verano de Cavaillon Bisbe
Festa:
19 d'octubre
Martirologio Romano: A Cavaillon a Provença a França, sant Verano, bisbe, súmmum de grans virtuts, sobretot en l'assistència als malalts.
Verano (Wrain, llatinitzat en Veranus o Uranus) va néixer a França, a Barjac (segons algunes fonts en canvi va tenir els nadals a Lanuéjols). Ordenat sacerdot el 540, va viure d'ermità a Vaucluse conquerint-se la fama de Santo. Desitjós de pregar sobre les tombes dels Apòstols, va emprendre un viatge directe a Roma, seguint en part la "Carretera peregrinorum" que hauria esdevingut després el carrer Francigena o Romea. La “Llegenda” de Verano enumera nombrosos miracles que el Sant va operar en les diverses localitats en què va viure o que va visitar. El seu apostolato va ser en particular per la conversió del paganisme i per tal motiu és representat sovint mentre sotmet simbòlicament un drac. A Fontaine-de-Vaucluse va alliberar el riu Sorgue d'un drac que va caçar als Alps, a Ravenna va tornar a trucar en vida el fill d'un gentiluomo i una donzella, va destruir els ídols i va convertir molts a la Fede. A Torí va alliberar un home condemnat al rogo, extingint el foc llençant-vos el bastó, a Milà amb el signe de la Creu va alliberar dels dimonis i de malalties moltes persones com va fer a Embrun. A Briancon va oferir sense cap resistència l'amb l'a un masnadiero, però després ho va convertir risanandogli un braç. En Cavaillon va treure fora d'una caverna un dragó que infestava tot el país llegant-ho amb una cadena. A Peccioli (Pisa) amb un signe de creu va alliberar el poble d'una pestilenza i del paganisme que en part era encara present en la població. Sostò a Albenga on va col·laborar amb el bisbe per l'evangelització dels pagans també en aquelles terres encara nombroses. Tornat a Gàl·lia, Re Sigeberto I ho va triar bisbe de Cavallion el 568, com refereix un antic manuscrit conservat a Orlèans.
L'any següent, tenint la Reina Fredegonda fet assassinar l'arquebisbe de Rouen, durant una celebració, Verano la va apostrofar per l'homicidi. L'historiador Gregori de Tours va explicar que poc després del 581 ho va conèixer personalment. Verano va ser entre els sottoscrittori del sínode de Macon, convocat el 585. Va ser padrí del futur rei merovingo Teodoric II que va ser batejat a Orléans el 587. El 589 defenses amb altres vuit prelats davant del rei de Borgonya alguns bisbes que justament havien excomunicat una comunitat de monges. S'atribueix a Verano un escrit contra el matrimoni dels capellans, a aquella època fet usual. Després d'haver-ne predit el dia, Verano va morir de pesta a Arles el 590. Durant el funeral, el seu mantell es va aixecar a l'aire fent de guia al corteo fins al lloc que el Sant havia decidit per la sepultura. Després de la seva mort la seu episcopal de Cavallion va quedar vacant per dos segles. Verano va ser probablement sepolto a Vallis Clausa, en una església destruïda pels bàrbars en el segle VI, substituïda el 979 pel priorato de Notre-Dame et Saint-Véran. Al començament del segle XI parteix de les relíquies va ser transportada prop de Orléan, on va ser nomenat patró del capítol de la collegiata de Saint-Étienne a Jargeau. El 1311 el bisbe de Cavaillon les va fer transportar en catedral. Part de les despullades són venerades a Albenga en S. Michele. Ben set municipis francesos porten el seu nom, Verano és a més patró de quatre abadies i ha inspirat nombrosos himnes. És patró de Saint Véran (departament de les Hautes-Alpes) i a Itàlia de Abbadia Alpina (Pinerolo) i de Peccioli (Pisa) que celebra solemnement la seva festa el 25 d'octubre. Aquí li va haver dedicat una església que va esdevenir meta de pelegrins també perquè conserva una seva insigne relíquia.
Hi existia també una taula doscentista, actualment al museu de Brera a Milà, titulada “Verano entre dos àngels i històries de la seva vida”. De col·legi pisà, datable al 1270-1275, el Sant és a figura sencera i benedicente. La més antiga notícia de Verano a Albega es troba en els estatuts municipals del 1288, en una llista de festivitat. Part de les seves relíquies serien van arribar en la ciutadana lígur el 1251 a obra del canònic ardiaca de la catedral, Giacomo Cepulla, secretari de Papa Innocenci IV, com resulta d'un manuscrit del 1637. El 1665 va ser publicada a Avinyó de François Mathieu «Els carrers admirable du bienheureux saint Véran, évêque de Cavaillon et patron de les viles et du diocèse». Un reconeixement de les relíquies venerades a Albenga ha estat feta el 1989. Se celebra el 14 de novembre, en passat, el 8 de juny, era celebrada la traslazione de les despullades en el nou altar a ell dedicat el 1460 pel bisbe Napoleone Fieschi.
Autor: Daniele Bolognini
Font: santiebeati.it