Què diu la Bíblia sobre el déu que tasta abraham?
24 versets sobre el déu que tasta abraham, ordenats per rellevància.
- Gènesi 22:1-24
Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: —Abraham! Ell li va respondre: —Aquí em tens. Déu li va dir: —Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust. L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. Llavors va dir als mossos: —Quedeu-vos aquí amb l’ase. J
- Hebreus 11:17-19
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.
- Gènesi 22:12
L’àngel li va dir: —No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
- Gènesi 15:1-21
Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: —No tinguis por, Abram! Jo soc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran. Abram li respongué: —Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc. I afegí: —No m’has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors. Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongué: —No serà aquest, el teu hereu; serà un fill que naixerà de tu. Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li
- Gènesi 15:6
Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Gènesi 21:1-34
El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
- Gàlates 3:6
D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia .
- Gènesi 15:18
Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates:
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- Romans 3:23
ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu.
- Gènesi 23:1-20
Sara va viure cent vint-i-set anys i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. Després va deixar la seva difunta i se n’anà a parlar amb els hitites, els pobladors d’aquell país. Els va dir: —Jo soc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta. Els hitites van respondre: —Escolta’ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosalt
- Jaume 1:12
Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen.
- Deuteronomi 8:2
Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.
- 1 Pere 1:6-7
Tot això us dona una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena; perquè si l’or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, molt més preciosa que l’or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà.
- Jaume 2:1-26
Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos? Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest
- Jaume 1:2-3
Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència.
- Hebreus 7:19
ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d’altra banda, és introduïda una esperança millor per la qual ens acostem a Déu.
- Gàlates 2:20
Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.
- Gàlates 1:4
Ell, per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar pels nostres pecats i així ens alliberà del món present, que és pervers.
- Romans 5:3-4
Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança.
- Romans 4:1-25
I què direm, doncs, d’Abraham, el pare del nostre llinatge? Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu. En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute; mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: Feliços els qui h
- Isaïes 1:1-31
Missatges sobre Judà i Jerusalem revelats a Isaïes, fill d’Amós, en temps d’Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà. Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora.» Ai, nació pecadora, poble carregat de culpes, raça de malvats, fills corruptes! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, s’hi han girat d’esquena! On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafra
- Èxode 32:1-35
El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. Aaron els respongué: —Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: —Aquests són
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.