Què diu la Bíblia sobre el llibre de jutges?
24 versets sobre el llibre de jutges, ordenats per rellevància.
- Jutges 2:1-23
L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites: —Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres; vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així? Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany. Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els isra
- Jutges 1:1-36
Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor: —Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus? El Senyor respongué: —Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans. Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans: —Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat. Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà. Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans el
- Jutges 17:6
En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
- Jutges 6:1-40
Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d’Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, perquè pujaven amb el seu bestiar i l
- 1 Cròniques 29:29
La història del rei David, des del principi a la fi, consta en les cròniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident.
- Jutges 1:2
El Senyor respongué: —Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans.
- Hebreus 11:1-40
La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n
- Rut 1:1
En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab.
- Jutges 13:1-16
Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys. A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. L’àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué: —Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. Des d’ara t’has d’abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d’impur. Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d’abans de néixer. Ell comen
- Jutges 4:5
Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.
- 1 Reis 6:1
Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor l’any quatre-cents vuitanta després de la sortida dels israelites d’Egipte. Era l’any quart del seu regnat a Israel, el mes de ziu, que és el mes segon.
- 1 Samuel 16:13
Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
- Jutges 21:25
En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
- Jutges 19:1
En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà.
- Jutges 18:1
En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel.
- Jutges 12:1-15
Els efraïmites es van aplegar i travessaren el Jordà en direcció a Safon. I anaren a dir a Jeftè: —Per què has passat la frontera dels ammonites i els has atacat, sense cridar-nos perquè vinguéssim amb tu? Calarem foc a casa teva amb tu a dins! Jeftè els va replicar: —El meu poble i jo teníem un gran conflicte amb els ammonites; jo us vaig demanar auxili, però vosaltres no em vau alliberar del seu poder. En veure que no veníeu a salvar-me, vaig arriscar la meva vida: vaig passar la frontera dels ammonites, i el Senyor els va posar a les meves mans. Així, doncs, per què heu vingut avui a atacar
- Jutges 11:12
Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li: —Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?
- Jutges 4:1-24
Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, que residia a Haróixet-Agoïm. Jabín posseïa nou-cents carros de guerra i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor. En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujave
- Jutges 2:16
Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país.
- Josuè 24:29
Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys;
- Nombres 20:1-29
El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada. La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. El poble discutia amb Moisès. Li deia: —Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes n
- Nombres 10:1-36
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’ordre d’aixecar el campament. Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l’entrada de la tenda del trobament. Al toc d’una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d’Israel. Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. Per a convocar la comunitat es
- Fets 1:8
Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.
- Fets 1:2
fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.