Què diu la Bíblia sobre el número deu?

1. Nombres 10:1-36

   El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Fes-te dues trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’ordre d’aixecar el campament. Al toc de les dues trompetes, tota la comunitat es reunirà a l’entrada de la tenda del trobament. Al toc d’una de sola, es reuniran amb tu els principals, els caps de les unitats d’Israel. Quan el toc de la trompeta tingui un so trinat, aixecaran el campament els acampats a la part de llevant. Al segon toc trinat, ho faran els acampats al sud. El senyal per a aixecar el campament serà un toc trinat de trompeta. Per a convocar la comunitat es

2. Apocalipsi 17:1-18

   Després vingué un dels àngels de les set copes i em va parlar així: —Vine, i et mostraré la condemna de la gran prostituta que viu vora les aigües abundants. Els reis de la terra s’han prostituït amb ella, i els habitants del món s’han embriagat amb el vi de la seva prostitució. I l’àngel se’m va emportar en esperit al desert. Allà vaig veure una dona asseguda dalt d’una bèstia escarlata, coberta de noms blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i escarlata i s’adornava amb or, pedres precioses i perles. Tenia a la mà una copa d’or, plena d’abominacions: les im

3. Apocalipsi 13:1-18

   Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps, amb deu diademes a les banyes i noms blasfems a cada cap. La bèstia que vaig veure semblava una pantera; tenia potes d’os i boca de lleó. El drac li va donar la seva força, el seu tron i un gran poder. Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. Tothom adorava el drac pel poder que havia donat a la bèstia, i adorava també la bèstia, exclamant: —Qui es pot comparar a la bèstia? Qui pot combatre contra ella? I van donar a l

4. Joan 3:16

   Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

5. Nombres 11:1-35

   El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. El poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor pel poble, i el foc es va apagar. Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberà (que vol dir «incendi») , perquè allí el Senyor va incendiar el campament. La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! Com recordem el peix que per no res

6. Nombres 9:1-23

   El primer mes de l’any segon després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué: —Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada, el dia catorze d’aquest mes, al capvespre. L’han de celebrar seguint les prescripcions i tot el seu ritual. Moisès, doncs, va ordenar als israelites que celebressin la Pasqua, i ells la celebraren el dia catorze del mes primer, al capvespre, en el desert del Sinaí, seguint tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès. Però hi havia uns homes en estat d’impuresa ritual per contacte amb un

7. Gènesi 1:1-31

   Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la

8. Lluc 17:11-19

   Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: —Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! En veure’ls, Jesús els digué: —Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: —¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són

9. Daniel 2:1-49

   L’any segon del seu regnat, Nabucodonosor va tenir un somni, i es posà neguitós fins al punt de perdre la son. Llavors el rei va fer cridar els endevins, els mags i els experts en encanteris, tots els entesos del país, perquè li diguessin què havia somiat. Quan van arribar i es presentaren al rei, ell els digué: —He tingut un somni i estic neguitós perquè vull saber què he somiat. Els entesos del país van respondre al rei, en arameu: —Que el rei visqui per sempre! Conta’ns el somni a nosaltres, servents teus, i te’n donarem la interpretació. El rei els va contestar: —El meu decret és aquest: s

10. 1 Reis 7:23

    Després va fer l’anomenat «Mar» de bronze, un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat.

11. Nombres 12:1-16

    Maria i Aaron criticaven Moisès perquè s’havia casat amb una dona del país de Cuix. Deien: —¿És que el Senyor ha parlat tan sols amb Moisès? ¿No ens ha parlat també a nosaltres? El Senyor ho va sentir. De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. Tot seguit, el Senyor va dir a Moisès, Aaron i Maria: —Sortiu tots tres cap a la tenda del trobament. I ells van anar-hi. Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, j

12. Nombres 6:1-27

    El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, s’abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d’altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses. Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms. Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagra

13. Nombres 3:1-51

    Aquestes són les notícies sobre els descendents de Moisès i d’Aaron el dia que el Senyor va parlar a Moisès a la muntanya del Sinaí. Aquests són els noms dels fills d’Aaron: el primogènit es deia Nadab, i els altres, Abihú, Eleazar i Itamar. Aquests fills d’Aaron van ser ungits i investits per a exercir el sacerdoci. Però Nadab i Abihú van morir a la presència del Senyor, en el desert del Sinaí, sense deixar descendència, quan presentaven al Senyor una ofrena de perfum estrany. Són Eleazar i Itamar els qui van exercir el sacerdoci al costat del seu pare Aaron. El Senyor va parlar encara a Mois

14. 2 Corintis 9:7

    Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dona amb alegria.

15. Joan 14:6

    Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.

16. Lluc 19:12-27

    Per això digué: —Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »—Negocieu-hi mentre no torno. »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: »—No volem que aquest regni damunt nostre. »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. Es presentà el primer i digué: »—Senyor, la teva m

17. Mateu 25:14-30

    »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor. »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.

18. Mateu 25:1-13

    »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies insensates van dir a les assenyades: »—

19. Mateu 24:22

    I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà.

20. Malaquies 3:10

    Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.

21. Daniel 7:24

    Les deu banyes són deu reis que se succeiran en aquest regne; després d’ells en pujarà un altre, diferent d’ells, que en destronarà tres dels altres.

22. Nombres 28:11

    »El primer dia de cada mes oferiu en holocaust al Senyor dos vedells ja fets, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte.

23. Nombres 7:1-89

    El dia que Moisès va acabar d’erigir el tabernacle, el va ungir per consagrar-lo amb tots els seus accessoris. Va ungir igualment l’altar i tots els seus accessoris per tal de consagrar-los. Després van venir els principals d’Israel, caps de les seves tribus, els mateixos que havien presidit el cens. Davant el Senyor van presentar com a ofrena sis carros coberts i dotze bous, és a dir, un carro per cada dos dels caps de tribu i un bou per cada un d’ells. I ho presentaren davant el tabernacle. El Senyor digué a Moisès: —Rep això d’ells i distribueix-ho als levites per al servei de la tenda del

24. Èxode 12:3

    Parleu a tota la comunitat d’Israel. Digueu-los: “El dia deu d’aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics