Què diu la Bíblia sobre el número vuit?
24 versets sobre el número vuit, ordenats per rellevància.
- Nombres 8:1-26
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això a Aaron: “Quan encenguis els set gresols, encara’ls de manera que il·luminin al seu davant.” Aaron va complir l’ordre del Senyor transmesa per Moisès i va encendre els gresols de manera que il·luminessin al seu davant. El canelobre era tot ell d’or cisellat des del peu fins a les flors. Moisès havia seguit el model que el Senyor li havia mostrat. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Separa els levites dels altres israelites i purifica’ls. Per a purificar-los, fes això: Aspergeix-los primerament amb l’aigua que purifica de
- 1 Pere 5:8
Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.
- 1 Pere 3:20
aquells que havien refusat de creure en altre temps, quan s’allargava la paciència de Déu, en els dies que Noè construïa l’arca. En aquella arca, uns pocs, és a dir, vuit persones, se salvaren gràcies a l’aigua.
- Nehemies 8:18
Cada dia, des del primer dia de la festa fins a l’últim, Esdres llegia un fragment del llibre de la Llei de Déu. La festa va durar set dies i acabà el dia vuitè, tal com està prescrit, amb un aplec sagrat de cloenda.
- Nombres 7:1-89
El dia que Moisès va acabar d’erigir el tabernacle, el va ungir per consagrar-lo amb tots els seus accessoris. Va ungir igualment l’altar i tots els seus accessoris per tal de consagrar-los. Després van venir els principals d’Israel, caps de les seves tribus, els mateixos que havien presidit el cens. Davant el Senyor van presentar com a ofrena sis carros coberts i dotze bous, és a dir, un carro per cada dos dels caps de tribu i un bou per cada un d’ells. I ho presentaren davant el tabernacle. El Senyor digué a Moisès: —Rep això d’ells i distribueix-ho als levites per al servei de la tenda del
- 2 Pere 2:5
Tampoc no va perdonar el món antic: feu baixar el diluvi sobre aquell món d’impius i només en preservà vuit persones, la vuitena de les quals fou Noè, que proclamava la justícia.
- Colossencs 2:14
i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo a la creu.
- Ester 9:14
El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats.
- Nombres 3:1-51
Aquestes són les notícies sobre els descendents de Moisès i d’Aaron el dia que el Senyor va parlar a Moisès a la muntanya del Sinaí. Aquests són els noms dels fills d’Aaron: el primogènit es deia Nadab, i els altres, Abihú, Eleazar i Itamar. Aquests fills d’Aaron van ser ungits i investits per a exercir el sacerdoci. Però Nadab i Abihú van morir a la presència del Senyor, en el desert del Sinaí, sense deixar descendència, quan presentaven al Senyor una ofrena de perfum estrany. Són Eleazar i Itamar els qui van exercir el sacerdoci al costat del seu pare Aaron. El Senyor va parlar encara a Mois
- Gènesi 3:1-24
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: —No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia g
- Apocalipsi 20:1-15
Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau de l’abisme i una gran cadena. L’àngel va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i l’encadenà per mil anys; el va llançar a l’abisme, on el tancà amb clau i segellà la porta perquè no enganyi més els pobles fins que es compleixin els mil anys. Acabat, caldrà que sigui deslligat per poc temps. Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la para
- Efesis 4:4-6
Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
- Joan 1:14
La Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que té com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
- Lluc 10:9
cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”
- Isaïes 14:29
No us alegreu, filisteus, de veure trencat el bastó que us feria; si el bastó era una serp, el rebrot serà un escurçó, i el fruit, un drac volador.
- Nombres 12:1-16
Maria i Aaron criticaven Moisès perquè s’havia casat amb una dona del país de Cuix. Deien: —¿És que el Senyor ha parlat tan sols amb Moisès? ¿No ens ha parlat també a nosaltres? El Senyor ho va sentir. De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. Tot seguit, el Senyor va dir a Moisès, Aaron i Maria: —Sortiu tots tres cap a la tenda del trobament. I ells van anar-hi. Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar i el Senyor els va dir: —Escolteu les meves paraules: »Quan hi ha entre vosaltres un profeta, j
- Nombres 6:1-27
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, s’abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d’altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses. Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms. Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagra
- Gènesi 10:1-32
Llista genealògica dels descendents de Sem, Cam i Jàfet, fills de Noè, nascuts després del diluvi. Descendents de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Móixec i Tiràs. Descendents de Gómer: Aixquenaz, Rifat i Togarmà. Descendents de Javan: Elixà, Tarsis, els quitites i els rodanites. D’ells venen els pobles dispersats per les regions marítimes, cada un amb territoris i llengües pròpies, amb els seus diversos llinatges i nacions. Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan. Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan. Cuix és l’avantpassat
- Apocalipsi 7:1-17
Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre. Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar: —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu. Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribu
- Daniel 7:22
fins que venia aquell ancià carregat d’anys, feia justícia als sants de l’Altíssim i arribava el temps que el poble sant prenia possessió del regne.
- 2 Reis 25:1-4
L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem i acampà enfront de la ciutat. La van envoltar d’un mur de setge, i Jerusalem estigué assetjada fins a l’any onze de Sedecies. El dia nou del mes, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar, els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra es van escapar durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot
- 1 Samuel 14:49-51
Els fills de Saül van ser Jonatan, Ixví i Malquixua. Les seves dues filles es deien Merab, la gran, i Mical, la petita. La muller de Saül es deia Ahinóam i era filla d’Ahimaas. El general en cap del seu exèrcit es deia Abner i era fill de Ner, oncle de Saül. Quix, pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel.
- Nombres 21:8
i el Senyor li respongué: —Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
- Nombres 9:1-23
El primer mes de l’any segon després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí. Li digué: —Els israelites han de celebrar la Pasqua en la data fixada, el dia catorze d’aquest mes, al capvespre. L’han de celebrar seguint les prescripcions i tot el seu ritual. Moisès, doncs, va ordenar als israelites que celebressin la Pasqua, i ells la celebraren el dia catorze del mes primer, al capvespre, en el desert del Sinaí, seguint tot el que el Senyor havia ordenat a Moisès. Però hi havia uns homes en estat d’impuresa ritual per contacte amb un
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.