Què diu la Bíblia sobre el sol?
24 versets sobre el sol, ordenats per rellevància.
- Gènesi 1:16
Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles.
- Cohèlet 1:5
El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir.
- Apocalipsi 22:5
La nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles.
- Gènesi 1:14
Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,
- Mateu 24:29
»Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran .
- Cohèlet 11:7
Que n’és, de dolça, la llum! Que n’és, d’agradable, veure el sol!
- Apocalipsi 16:8-9
El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.
- Job 9:7
Si li ho mana, el sol no surt, pot tancar amb pany i clau les estrelles.
- Isaïes 13:10
Estrelles i constel·lacions deixaran de lluir; el sol, quan surti, s’enfosquirà, i la lluna ja no farà claror.
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Malaquies 1:11
Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
- Isaïes 30:26
El dia que el Senyor embenarà les ferides del seu poble i el guarirà dels cops rebuts, la lluna brillarà com el sol, i el sol serà set vegades més brillant, com si concentrés en un sol dia la llum d’una setmana.
- Amós 5:8
Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
- Mateu 13:43
Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. »Qui tingui orelles, que escolti.
- Ezequiel 32:7
Quan t’apaguis, cobriré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el sol amb un núvol i la lluna amagarà la seva llum.
- Fets 2:20
El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent.
- Joan 8:12
Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: —Jo soc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
- Mateu 5:45
Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
- Gènesi 15:12
Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat.
- Josuè 10:12-13
El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia.
- Jeremies 10:2
«No imiteu el que fan els altres pobles. No us alarmeu pels senyals celestes, encara que els pagans se n’alarmin.
- Deuteronomi 4:19
Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel.
- Lluc 21:25
»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.
- Gènesi 3:1-24
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: —No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia g
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.