La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre elders i diaques?

24 versets sobre elders i diaques, ordenats per rellevància.

  1. 1 Timoteu 3:1-16

    Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i

  2. Fets 6:1-15

    Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres. Llavors els Dotze van convocar l’assemblea de deixebles i els digueren: —No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei d

  3. Fets 14:23

    A cada església van designar-hi responsables que la presidissin i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.

  4. Titus 1:5

    Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar.

  5. Titus 1:1-16

    Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix. En els temps fixats, ell ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m’ha estat confiada; així ho ha disposat Déu, salvador nostre. A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador. Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava

  6. 1 Pere 5:1-12

    Als ancians que presideixen la comunitat i que són entre vosaltres, jo, que soc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria. Revestiu-vos tots d’humilitat els uns enve

  7. 1 Timoteu 3:2

    El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar,

  8. 1 Timoteu 5:22

    No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.

  9. Fets 6:3

    Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca.

  10. 1 Timoteu 5:17

    Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament.

  11. Fets 20:28

    Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.

  12. Efesis 5:11

    I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les.

  13. Filipencs 1:1

    Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tots els membres del poble sant en Jesucrist que viuen a Filips, i als seus pastors i servidors.

  14. Cohèlet 5:1-20

    Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has di

  15. Jaume 3:1

    Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor,

  16. 1 Timoteu 1:12

    Dono gràcies a aquell qui m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s’ha fiat de mi i ha volgut donar-me aquest ministeri,

  17. Gàlates 3:28

    Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.

  18. Fets 14:21-23

    Després d’haver anunciat la bona nova a la ciutat de Derbe i haver-hi fet força deixebles, Pau i Bernabé van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia de Pisídia, enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien: —Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu. A cada església van designar-hi responsables que la presidissin i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.

  19. Hebreus 13:7

    Feu memòria dels vostres dirigents, que us van anunciar la paraula de Déu; considereu el resultat de la seva vida i imiteu la seva fe.

  20. Titus 1:6-9

    Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina san

  21. Gàlates 6:6

    El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir tots els seus béns amb aquell qui l’instrueix.

  22. Mateu 23:8-10

    »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist.

  23. 1 Timoteu 5:1-25

    No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat. Honora les viudes, les que realment estan soles. Si una viuda té fills o nets, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui

  24. Fets 20:17

    Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics