Què diu la Bíblia sobre elisha?

1. 2 Reis 8:11-15

   Tot seguit l’home de Déu es va quedar amb el rostre immòbil, molt tens, fins que va esclatar en plors. Hazael va preguntar: —Per què plora el meu senyor? Ell va respondre: —Perquè sé el mal que tu faràs als israelites: incendiaràs les seves fortaleses, mataràs els joves, esclafaràs les criatures i esventraràs les dones embarassades. Hazael va preguntar: —Però qui és aquest servent teu, aquest gos, per a fer coses tan grans? Eliseu va respondre: —El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei dels arameus. Hazael va deixar Eliseu i es va presentar al seu senyor. Aquest li va preguntar: —Què t’ha dit E

2. 2 Reis 2:1-15

   Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel. Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren: —¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? Ell va respondre: —Ja ho sé. Calleu. Elies li va dir: —Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: —Per la

3. 1 Reis 19:19

   Elies se’n va anar a trobar Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al damunt.

4. 2 Reis 13:14-20

   Quan Eliseu es va agreujar en la malaltia que el portaria a la mort, Jehoaix, rei d’Israel, baixà a visitar-lo. Abraçat a ell, li cobria la cara de llàgrimes, tot dient: —Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! Eliseu li va dir: —Agafa un arc i fletxes. Ell va agafar un arc i fletxes. Eliseu digué al rei d’Israel: —Tiba l’arc! Ell va tibar-lo. Eliseu va posar les mans sobre les del rei i digué: —Obre la finestra que dona a llevant. Ell la va obrir, i Eliseu li digué: —Tira! Ell va tirar, i Eliseu va exclamar: —Fletxa de la victòria del Senyor! Fletxa de la victòria contra els arameus! Els d

5. 2 Reis 2:19-22

   Els habitants de Jericó van dir a Eliseu: —Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres. Ell els va dir: —Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. Ells l’hi van portar. Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué: —Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.” I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu.

6. Lluc 4:27

   I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

7. 2 Reis 8:7-10

   Eliseu va anar a Damasc. Benadad, el rei dels arameus, estava malalt, i li digueren: —L’home de Déu ha vingut aquí. El rei digué a Hazael: —Prepara un present, ves a trobar l’home de Déu i consulta el Senyor per mitjà d’ell; pregunta si en sortiré viu, d’aquesta malaltia. Hazael anà a trobar-lo. Havia preparat una ofrena amb el bo i millor del que hi havia a Damasc: la càrrega de quaranta camells. Quan Hazael va arribar, es quedà dret davant d’Eliseu i li digué: —El teu fill Benadad, rei dels arameus, m’ha enviat a preguntar-te si en sortirà viu, d’aquesta malaltia. Eliseu li va respondre: —Ve

8. 2 Reis 8:1-3

   Eliseu va dir a la mare del noi que ell havia ressuscitat: —Ves-te’n, tu i la teva família, i aneu a residir on sigui, perquè el Senyor envia la fam: ja està a punt d’arribar, i regnarà en el país durant set anys. Aquella dona va fer tal com l’home de Déu li havia dit: emigrà amb la seva família i visqué set anys al país dels filisteus. Passats set anys, la dona va tornar d’aquell país i acudí al rei per reclamar la seva casa i els seus camps.

9. 2 Reis 6:18

   Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat.

10. 2 Reis 2:14

    Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient: —On és el Senyor, el Déu d’Elies? Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig.

11. 1 Reis 19:16

    Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, com a profeta successor teu.

12. 2 Reis 4:42-44

    Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent: —Dona-ho a la gent i que en mengin. Ell va respondre: —Com vols que reparteixi això entre cent persones? Eliseu va insistir: —Dona-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.” El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.

13. 2 Reis 7:1

    Eliseu va respondre: —Escolteu la paraula del Senyor: “Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle.”

14. 2 Reis 21:1-23

    Manassès tenia dotze anys quan començà a ser rei. Va regnar cinquanta-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hefsibah. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparèixer. Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, tal com havia fet Acab, rei d’Israel. Adorava tot l’estol dels astres i els donava culte. Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Faré

15. 2 Reis 4:16

    Eliseu li digué: —L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. Ella va respondre: —Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!

16. 2 Reis 6:31-33

    El rei va dir: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si Eliseu, fill de Xafat, conserva avui el cap sobre les espatlles! Eliseu estava assegut a casa seva, i els ancians seien al seu costat, quan el rei va enviar-hi un dels seus oficials. Encara no havia arribat el missatger, que Eliseu va dir als ancians: —¿Us heu adonat que aquest fill d’assassí ha enviat algú a tallar-me el cap? Quan el missatger arribi, tanqueu la porta i no el deixeu entrar, perquè darrere d’ell ja se senten les passes del seu amo. Encara els parlava, que el rei ja baixava cap a ell. I li va dir: —Tot aquest

17. 2 Reis 6:17

    I Eliseu va pregar dient: —Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi! El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.

18. 2 Reis 6:12

    Un dels oficials li va respondre: —Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.

19. 2 Reis 4:38-41

    Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent: —Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup. Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren: —Hi ha la mort dintre aquesta olla,

20. 2 Reis 2:24

    Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos ossos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets.

21. 2 Reis 2:9

    Després de travessar, Elies digué a Eliseu: —Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat. Eliseu respongué: —Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.

22. 2 Reis 1:1-18

    Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel. Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal. L’àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita: —Ves a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: “¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d’anar a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això el Senyor et fa saber que no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” I Elies se’n va anar. Els miss

23. Gènesi 6:1-22

    Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que

24. 1 Tessalonicencs 4:16-18

    perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i anirem a l’encontre del Senyor dalt als aires. I així estarem amb ell per sempre. Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics