Què diu la Bíblia sobre els planetes?
24 versets sobre els planetes, ordenats per rellevància.
- Deuteronomi 4:19
Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel.
- Gènesi 1:1
Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
- Amós 5:8
Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
- Gènesi 1:14
Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,
- Colossencs 1:16
ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell.
- Hebreus 11:3
Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible.
- Isaïes 40:22
És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar.
- 2 Pere 3:10
Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet.
- Isaïes 47:13-14
Tu t’has buscat a munts els consellers. Doncs bé, que es presentin, que vinguin a salvar-te els qui elaboren mapes astrals, observen les constel·lacions i a cada lluna nova prediuen quin serà el teu futur. Seran com la palla: el foc els cremarà. No se n’escaparà ni un, de les flames que tot ho devoren: no quedarà ni caliu per a coure-hi pa ni foc per a seure-hi a la vora!
- Judes 1:13
onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.
- 1 Corintis 15:41
la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre.
- Joan 1:1
Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
- Gènesi 1:28
Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
- Efesis 6:12
Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials.
- Gènesi 15:5
Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: —Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.
- Apocalipsi 21:1
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
- Job 26:7
Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
- Job 38:31-32
¿Pots lligar les Plèiades amb cordes i desfer el Cinyell d’Orió, o fer sortir el Zodíac al seu temps i guiar l’Ossa amb els seus petits?
- Nehemies 9:6
«Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dones vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu.
- Apocalipsi 22:16
»Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo soc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.»
- 1 Timoteu 2:5
Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist,
- Filipencs 2:5-8
Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu.
- Isaïes 40:26
Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap.
- Job 38:7
mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu?
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.