Què diu la Bíblia sobre és joc un pecat?
24 versets sobre és joc un pecat, ordenats per rellevància.
- Hebreus 13:5
Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.
- Filipencs 4:19
El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist.
- 1 Timoteu 6:10
Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.
- Lluc 16:13
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Lluc 12:15
Aleshores digué a la gent: —Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.
- 1 Tessalonicencs 5:22
Allunyeu-vos de tota mena de mal.
- 1 Corintis 6:12
Alguns diuen: «Tot m’és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m’és permès», però jo no m’he de deixar dominar per res.
- 1 Timoteu 6:9
Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en moltes passions insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició.
- Mateu 6:33
Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- Mateu 6:24
»Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Cohèlet 5:10
Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho.
- Proverbis 13:11
Fortuna feta en un no res va minvant; qui l’aplega a poc a poc la incrementa.
- Fets 1:23-26
En van proposar dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties. Llavors pregaren així: «Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d’aquests dos has escollit per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.» Ho van fer a sorts, i la sort recaigué sobre Maties, que fou agregat als onze apòstols.
- Proverbis 28:22
L’envejós es deleix per la riquesa: no entén que li caurà la misèria.
- 1 Pere 4:10
Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu.
- Jonàs 1:7
Els mariners es van dir entre ells: —Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
- Proverbis 16:33
Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor.
- Marc 7:20-23
I va afegir: —Només allò que surt de l’home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
- Èxode 20:17
»No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
- Apocalipsi 1:1
Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent,
- 2 Tessalonicencs 3:10
De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.»
- Efesis 4:28
El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat.
- Proverbis 23:5
Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se sortir ales, vola com una àguila cel enllà.
- Joan 18:36
Jesús contestà: —La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.