Què diu la Bíblia sobre espai?
24 versets sobre espai, ordenats per rellevància.
- Hebreus 11:3
Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible.
- Isaïes 40:22
És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar.
- Job 26:7
Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
- Gènesi 1:1
Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
- Abdies 1:4
Ni que t’enlairessis com l’àguila i fessis el niu a les estrelles, d’allà te’n faré caure. Ho dic jo, el Senyor.
- Gènesi 1:14-18
Déu digué: —Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminin la terra. I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
- Amós 5:8
Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
- Isaïes 40:26
Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap.
- Job 38:31-33
¿Pots lligar les Plèiades amb cordes i desfer el Cinyell d’Orió, o fer sortir el Zodíac al seu temps i guiar l’Ossa amb els seus petits? ¿Coneixes les lleis del cel i les fas complir a la terra?
- Isaïes 45:12
Jo he fet la terra i he creat els homes que l’habiten. He desplegat el cel amb les meves pròpies mans i dono ordres a tot l’estol dels astres.
- Job 9:9
Ha fet l’Ossa i Orió, les Plèiades i les Cambres del Sud.
- Fets 2:19-20
Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum. El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent.
- Gènesi 1:15
i que des de la volta del cel il·luminin la terra. I va ser així.
- Jeremies 31:35-36
»Això diu el Senyor, que ha posat el sol perquè il·lumini el dia, i ha fixat el curs de la lluna i els estels perquè il·luminin la nit, que agita la mar i fa bramular les onades, i que té per nom “Senyor de l’univers”: “Si un dia les lleis que he fixat per a tots ells arribaven a esborrar-se de davant meu, només llavors el llinatge d’Israel deixaria de ser la nació que sempre tinc al davant. Ho dic jo, el Senyor.
- Mateu 2:10
L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa.
- Job 26:6-7
El país dels morts està nu davant de Déu, cap vel no cobreix els abismes. Déu estén el nord del cel damunt el buit, penja la terra sobre el no-res.
- Deuteronomi 4:19
Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel.
- Mateu 2:1-2
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: —On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.
- Amós 9:6
Ell té dalt al cel els graons del seu tron i sosté la volta del cel sobre la terra. Crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
- Isaïes 66:1
Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
- Gènesi 2:1-25
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. Llavors el Senyor-Déu va
- 1 Corintis 15:41
la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre.
- Deuteronomi 10:14
Mira: el cel fins al cel del cel, i la terra amb tot el que conté són del Senyor, el teu Déu.
- Jeremies 23:23-24
«¿Soc un Déu que hi veu només de prop? Soc un Déu que hi veu també de lluny! Ho dic jo, el Senyor. Ja pot buscar l’home amagatalls, que jo l’hi trobaré. Ho dic jo, el Senyor. ¿No sabeu que jo omplo el cel i la terra? Ho dic jo, el Senyor.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.