Què diu la Bíblia sobre èxode?
24 versets sobre èxode, ordenats per rellevància.
- Èxode 18:23
Si ho fas així, i és Déu mateix qui t’ho mana, ho podràs suportar, i aquesta gent se’n tornarà en pau.
- Èxode 1:1-22
Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Benjamí, Dan, Neftalí, Gad i Aser. Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta. Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació. Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte, i digué al seu poble:
- Èxode 20:1-26
Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler
- Èxode 20:13
»No matis.
- Èxode 14:14
El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
- Èxode 2:1-25
Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria. La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agaf
- Èxode 15:13
Encamines amb amor el poble que has redimit; el teu poder el condueix fins al teu lloc sagrat.
- Èxode 6:1-30
El Senyor va respondre a Moisès: —Ara veuràs què faré amb el faraó: amb mà forta l’obligaré a deixar sortir els israelites, amb mà forta es veurà constret a expulsar-los del país. Déu va dir a Moisès: —Jo soc el Senyor. Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a “Déu totpoderós”, però no m’hi vaig revelar amb el meu nom, que és “el Senyor”. Vaig fer amb ells la meva aliança i els vaig prometre que els donaria el país de Canaan, on ells ja vivien com a immigrants. Ara he sentit els gemecs dels israelites, esclavitzats pels egipcis, i m’he recordat de la meva aliança. Per això, digues
- Èxode 28:34
alternant un picarol d’or i una magrana, seguint tota la vora del mantellet.
- Èxode 12:13
La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini.
- Èxode 3:1
Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu.
- Èxode 1:2
Rubèn, Simeó, Leví, Judà,
- Èxode 20:14
»No cometis adulteri.
- Èxode 12:1-2
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d’Egipte: —Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l’any.
- Èxode 28:1-43
»D’entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots. »Fes confeccionar per al teu germà Aaron ornaments sagrats perquè es presenti amb glòria i majestat. Parla’n amb totes les persones expertes que jo he dotat de traça i de bon gust, perquè confeccionin les vestidures que portarà Aaron quan serà consagrat per a ser el meu sacerdot. Les vestidures seran: una bossa pectoral, un efod, un mantellet, una túnica virolada, una cinta per a lligar els cabells i una faixa. Que facin, doncs, aquestes vestidures
- Èxode 22:2-3
Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau. Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.
- Èxode 16:1-36
Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. El Senyor va dir a Moisès: —Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell d
- Èxode 14:1-31
El Senyor va parlar a Moisès. Li va dir: —Ordena als israelites que tornin enrere i acampin enfront de Piahirot, entre Migdol i el mar, davant de Baal-Sefon. Acampeu vora el mar. El faraó pensarà que els israelites van perduts pel país i que el desert els ha barrat el pas. Jo enduriré el cor del faraó, i sortirà a perseguir-los. Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo soc el Senyor. Els israelites ho van fer així. El rei d’Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de pa
- Jaume 1:27
La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.
- Jutges 11:26
Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment?
- Èxode 22:18
»Qui jegui amb una bèstia serà condemnat a mort .
- Èxode 21:24
ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu,
- Èxode 20:3
»No tinguis cap altre déu fora de mi.
- Èxode 11:1-10
El Senyor va dir a Moisès: —Enviaré encara una altra plaga contra el faraó i contra Egipte. Després, no tan sols us deixarà sortir del país, sinó que us n’expulsarà per sempre. Digues als israelites que demanin, cada home al seu veí i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d’or. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia. Moisès mateix era molt ben considerat a Egipte, tant pels cortesans del faraó com pel poble. Moisès va dir al faraó: —Això diu el Senyor: “Cap a mitjanit passaré pel mig d’Egipte i moriran tots els seus primogènits, des del primogènit del faraó re
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.