Què diu la Bíblia sobre expressant tu mateix?

1. Proverbis 31:8-9

   Parla a favor dels sense veu, enarbora la causa dels dissortats. Parla per donar sentències justes, defensa la causa de pobres i necessitats.

2. Proverbis 18:1-24

   L’esquerp va al seu aire, qualsevol consell el crispa. El neci no desitja de comprendre, només vol que se sàpiga el que pensa. On va el malvat hi va el menyspreu, i amb el menyspreu ve la vergonya. Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. No està bé de posar-se a favor del culpable i violar els drets de l’innocent. Els llavis del neci es posen en plets, les seves paraules congrien la batussa. La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany. Les paraules del qui difama són tan llamineres que baixen fins al fons de les entranyes. El qu

3. 1 Joan 1:1-2

   Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem de la Paraula de la vida, ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vista i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, el qui estava amb el Pare i se’ns ha manifestat.

4. Proverbis 12:16-23

   El neci demostra tot seguit que està enfadat, l’astut fa com si no veiés l’ultratge. Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura. N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. La veritat dura per sempre; la mentida, un instant. El qui forja el mal és falsari, el qui aconsella pau en treu goig. Al just no li passarà cap mal, al malvat li vindran tots junts. El Senyor detesta la paraula falsa, però es complau en el qui obra fidelment. L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa.

5. 1 Pere 5:1-14

   Als ancians que presideixen la comunitat i que són entre vosaltres, jo, que soc ancià amb ells i testimoni dels sofriments de Crist, i que amb ells he de compartir la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria. Revestiu-vos tots d’humilitat els uns enve

6. Proverbis 25:15-28

   A força de paciència el jutge s’apaivaga, la llengua dolça pot trencar un os. Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. Escatima les visites a la casa del veí; si se n’afarta t’avorrirà. Mall, espasa, fletxa afuada, és qui testifica en fals contra un altre. Confiar en el traïdor en moments de perill és mastegar amb queixals corcats o córrer a peu coix. Cantar cançons al cor afligit és com despullar algú en un dia fred, o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls. Si el teu enemic té fam, dona-li menjar, si té set, dona-li beure: serà com si posess

7. Proverbis 21:2-15

   L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent. Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. La pròpia violència arrabassa els malvats, ja que es neguen a obrar rectament. El camí del criminal és tortuós, la conducta de l’innocent és recta. Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb do

8. 1 Tessalonicencs 5:16-19

   Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit,

9. 1 Corintis 14:1-40

   Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la co

10. Levític 19:18-28

    No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor. »Guardeu també aquestes lleis: »No aparellis dos animals d’espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra. »Si un home té relacions sexuals amb una esclava que és concubina d’un altre i que no ha estat ni rescatada ni alliberada, després d’investigar el cas haurà de pagar una indemnització. Però no seran condemnats a mort, ja que ella encara és esclava. L’home oferirà a l’entrada de la tenda del

11. Efesis 5:11-33

    I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho; però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem: «Aixeca’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.» Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. No us embriagueu de vi, que aix

12. 1 Corintis 1:1-31

    Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d’ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement. I és que el testimoni de Crist s’ha refermat tant entre

13. Jeremies 11:8-20

    Però ells no m’han escoltat ni m’han obeït: s’han deixat guiar pel seu cor obstinat i pervers. Per això he fet caure damunt d’ells les amenaces d’aquella aliança que jo havia manat d’observar, però ells no l’han observada.” El Senyor em digué encara: —La gent de Judà i els habitants de Jerusalem han tramat un complot. Han tornat als pecats dels seus avantpassats, que no volien escoltar les meves prescripcions: han anat darrere altres déus i els han adorat. El poble d’Israel i el de Judà han trencat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares. »Per això el Senyor diu: Faré caure damunt d’ells

14. Jeremies 10:11-23

    Digueu això a aquesta gent: «Els déus que no han format el cel i la terra desapareixeran de la terra i de sota el cel.» Però el Senyor ha fet la terra amb el seu poder; amb la seva saviesa sosté els continents, ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència. Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, amb els llamps desferma la pluja, fa sortir els vents dels seus amagatalls. A tots aquells homes els manca senderi: els argenters s’avergonyiran dels seus ídols, perquè allò que han fos és mentida, no té alè; són coses absurdes, un autènt

15. Proverbis 16:1-33

    L’home es prepara la resposta, però qui la hi posa a la boca és el Senyor. L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable, però el Senyor és qui sospesa les intencions. Confia al Senyor les teves tasques i es realitzaran els teus projectes. El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit: fins el malvat ha estat fet per al dia del judici. El Senyor detesta els altius, tard o d’hora no els deixarà sense càstig. L’amor fidel repara la culpa; venerar el Senyor aparta del mal. Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics. Val més ser honrat i tenir poc que

16. Deuteronomi 26:7

    Llavors vam implorar l’ajut del Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam: veié la nostra dissort, les nostres penes i la nostra opressió.

17. Jaume 5:1-20

    I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s’han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la ma

18. Joan 8:32

    coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.

19. Mateu 27:25-46

    Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat. Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: —Salve, rei dels jueus! Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. Acabada la burla, li tragueren

20. Mateu 21:12-14

    Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: —Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració” , però vosaltres en feu una cova de lladres. Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar.

21. Èxode 31:1-18

    El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Mira, he escollit a títol personal Bessalel, fill d’Urí i net d’Hur, de la tribu de Judà. L’he omplert de l’esperit diví perquè tingui talent, intel·ligència i coneixements, i sigui un expert en tota mena de treballs: creació artística; cisellar l’or, la plata i el bronze; tallar pedres d’encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. Li he donat per ajudant Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, i he dotat de bones mans tots els altres mestres artesans perquè executin tot el que t’he manat: la tenda del trobament, l’arca de l’a

22. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics