Què diu la Bíblia sobre handicaps?
24 versets sobre handicaps, ordenats per rellevància.
- Levític 19:14
No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo soc el Senyor.
- Joan 9:1-3
Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: —Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? Jesús respongué: —No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.
- Mateu 15:30-31
Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.
- Èxode 4:11
El Senyor li respongué: —Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dona la vista o fa que sigui cec? ¿No soc jo, el Senyor?
- Levític 21:17-23
—Comunica això a Aaron: »Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l’altar per oferir l’aliment que pertany al seu Déu: ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades, o la cama o el braç trencats, ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat. Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s’atansarà a l’altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s’ha d’atansar a oferir l’aliment que pertan
- Fets 3:1-10
Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué: —Mira’ns! Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va dir: —De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina! Pere l’agafà
- 1 Corintis 12:22
Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris;
- Marc 2:1-12
Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: —Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «Com és que aquest
- Isaïes 35:5-6
Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa.
- Lluc 14:13
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.
- Lluc 7:22
Jesús, doncs, els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova.
- 2 Samuel 9:1-13
Un dia David va preguntar: —Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan. La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: —Ets tu Sibà? Ell respongué: —Per a servir-te. El rei li va demanar: —Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu. Sibà va respondre al rei: —Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus. El rei preguntà: —On és? Sibà li respongué: —És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Llavors el rei David el va fer anar
- Mateu 11:4-5
Jesús els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova.
- Joan 5:1-9
Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. (4) Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: —Vols curar-te? El malalt li respongué: —Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa
- Lluc 14:12-14
Després digué al qui l’havia convidat: —Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
- Lluc 5:17-26
Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: —Home! Els teus pecats et són perdonats. Els mestres d
- 2 Corintis 12:7-10
I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc
- Mateu 21:14
Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar.
- Mateu 9:1-8
Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: —Coratge, fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
- 2 Corintis 12:9-10
però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc feble és quan soc realment fort.
- Marc 7:31-37
Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: — Efatà! —que vol dir: «Obre’t!» A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més el
- 2 Samuel 5:6-8
El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David: —Aquí no hi entraràs! T’ho impediran els cecs i els coixos. Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.» Però David es va apoderar de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David. Aquell dia, David havia dit: —El qui vulgui vèncer els jebuseus ha d’arribar al canal i acostar-se als coixos i als cecs, enemics de David. Per això es diu: «Cecs i coixos no entraran al temple.»
- Mateu 11:5
els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova.
- Fets 14:8-10
A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. Mentre l’home l’escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, va cridar amb veu forta: —Aixeca’t, posa’t dret! Ell es posà dret d’un salt i caminava.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.