Què diu la Bíblia sobre hannah?
24 versets sobre hannah, ordenats per rellevància.
- 1 Samuel 1:9-20
En acabar l’àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s’estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari. Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells. Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia e
- 1 Samuel 2:18-21
Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli. Cada any, la seva mare li teixia un mantellet i l’hi portava, quan pujava a Siló amb el seu marit per oferir el sacrifici anyal. Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient: —Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor. I se’n tornaren al seu poble. El noi Samuel creixia davant el Senyor.
- 1 Samuel 1:11
i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.
- 1 Samuel 1:2
Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap.
- 1 Samuel 1:26
Anna li digué: —Tan cert com vius, senyor meu: jo soc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor.
- 1 Samuel 1:20
Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»
- 1 Samuel 2:19-21
Cada any, la seva mare li teixia un mantellet i l’hi portava, quan pujava a Siló amb el seu marit per oferir el sacrifici anyal. Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient: —Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor. I se’n tornaren al seu poble. El noi Samuel creixia davant el Senyor.
- 1 Samuel 1:15-16
Anna va respondre: —No, senyor meu. Soc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
- 1 Samuel 1:10-20
Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor i li va fer una prometença: —Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells. Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, i li digué: —¿En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Ves a
- 1 Samuel 2:1
Després Anna va pregar així: —Celebro de tot cor el Senyor, alço el meu front gràcies a ell. La meva boca es riu dels enemics, soc feliç perquè ell m’ha salvat.
- 1 Samuel 2:21
El noi Samuel creixia davant el Senyor.
- 1 Samuel 1:5-8
però a Anna li reservava la part millor, perquè l’estimava molt, encara que el Senyor l’havia deixada estèril. La seva rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’hagués deixada sense fills. Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor. També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar. Elcanà, el seu marit, li digué: —Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?
- Lluc 1:46-55
Maria digué: —La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res.
- 1 Samuel 1:1-2
A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap.
- 1 Samuel 1:24-28
Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi. Allà immolaren el toro i van presentar el nen a Elí. Anna li digué: —Tan cert com vius, senyor meu: jo soc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. Llavors Samuel es va prosternar davant el Senyor.
- 1 Samuel 1:19-20
L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»
- 1 Samuel 1:17
Elí va dir: —Ves-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedeixi allò que li has demanat.
- 1 Samuel 2:20-21
Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient: —Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor. I se’n tornaren al seu poble. El noi Samuel creixia davant el Senyor.
- 1 Samuel 2:26
Entretant, el noi Samuel s’anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes.
- 1 Samuel 1:27-28
Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. Llavors Samuel es va prosternar davant el Senyor.
- 1 Samuel 2:11
Després Elcanà va tornar-se’n a Ramà, a casa seva. El noi vivia al servei del Senyor, a les ordres del sacerdot Elí.
- 1 Samuel 1:8
Elcanà, el seu marit, li digué: —Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?
- 1 Samuel 1:13
Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda,
- Hebreus 11:11
Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.