Què diu la Bíblia sobre jesus calma el temperi?
24 versets sobre jesus calma el temperi, ordenats per rellevància.
- Marc 4:35-41
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: —Passem a l’altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué: —Per qu
- Marc 4:39
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
- Mateu 8:23-27
Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- Marc 3:1-35
Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Llavors els pregunta: —Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els part
- 2 Timoteu 1:7
Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.
- Marc 4:37
Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien.
- Marc 4:40
Jesús els digué: —Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
- Marc 4:1-41
Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua. Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la pla
- Marc 4:38
Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
- Mateu 8:26
Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança.
- Isaïes 35:5
Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran.
- Isaïes 9:6
Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.
- Joan 16:33
Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.
- Joan 13:26
Jesús respon: —És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré. Llavors suca el pa i el dona a Judes, fill de Simó Iscariot.
- Lluc 8:24
Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
- Marc 4:41
Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
- Efesis 2:8
És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu.
- Lluc 22:1-71
S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble. Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús. Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent. Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’an
- Lluc 8:22-25
Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: —Passem a l’altra riba del llac. I es feren llac endins. Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vent
- Mateu 8:1-34
Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: —Senyor, si vols, em pots purificar. Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué: —Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava: —Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. Jesús li diu: —Vinc a curar-
- Marc 14:24
Els digué: —Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom.
- Isaïes 53:4
De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.
- 1 Joan 4:10
L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
- Hebreus 13:5
Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.