Què diu la Bíblia sobre jesus parables?
24 versets sobre jesus parables, ordenats per rellevància.
- Mateu 13:33
Els digué una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
- Lluc 16:19-31
»Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i
- Joan 10:11
»Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles.
- Marc 9:50
»La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Lluc 15:11-32
I digué encara: —Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: »—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els por
- Mateu 13:44
»Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
- Mateu 13:10-17
Els deixebles s’acostaren i li van preguntar: —Per què els parles en paràboles? Ell els respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: » Escoltareu, però no comprendreu; mirareu, però no hi veureu. S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble, s’han tapat les ore
- Lluc 18:9-14
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres: —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador
- Mateu 13:3
Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar.
- Mateu 13:45-46
»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
- Mateu 13:24-30
Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: »—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull? »Ell els respongué: »—Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »—¿Vols que anem a arrencar el jull? »Ell els respon: »—No ho feu pas, no fos cas que, arren
- Mateu 25:14-30
»De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor. »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.
- Mateu 13:31-32
Els proposà encara una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .
- Mateu 25:1-13
»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies insensates van dir a les assenyades: »—
- Mateu 20:1-16
»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué: »—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. »Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: »—Per què us esteu aquí tot el dia
- Mateu 7:24-27
»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou c
- Mateu 16:18
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar.
- Lluc 8:9-10
Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin .
- Marc 4:34
No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
- Lluc 13:6-9
I va afegir aquesta paràbola: —Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: »—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment? »Ell li respongué: »—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dona fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.
- Marc 4:9
I deia: —Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
- Mateu 13:16
»Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten!
- Mateu 13:1-58
Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: —Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Un
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.