Què diu la Bíblia sobre jonah?
24 versets sobre jonah, ordenats per rellevància.
- Jonàs 1:1-17
El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d’Amitai. Li digué: —Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor. Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir. Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleuge
- Mateu 12:40
Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix , també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.
- Lluc 11:30
Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació.
- Mateu 12:41
El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.
- Lluc 11:29
S’anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir: —La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.
- Jonàs 2:2-9
D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damunt. I em deia: Senyor, m’has apartat de la teva presència. Oh, si pogués tornar a veure el teu sant temple! »M’arribava l’aigua al coll, m’engolia el gran oceà, les algues se m’enredaven al cap. Davallava als fonaments de les muntanyes, rere meu es tancaven per sempre les portes d
- 2 Reis 14:25
Va recuperar el territori d’Israel des de Lebó-Hamat fins al Mar Mort, tal com el Senyor, Déu d’Israel, havia anunciat per boca del seu servent, el profeta Jonàs, fill d’Amitai, de Gathéfer.
- Jonàs 4:11
¿I jo no havia de plànyer Nínive, la gran ciutat, on viuen més de cent vint mil persones que no distingeixen el bé del mal, a més de tant de bestiar?
- Jonàs 2:1-10
El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits. D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damunt. I em deia: Senyor, m’has apartat de la teva presència. Oh, si pogués tornar a veure el teu sant temple! »M’arribava l’aigua al coll, m’engolia el gran oceà,
- Mateu 16:4
La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar.
- Mateu 10:28
I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.
- Jonàs 4:2
va pregar així al Senyor: —Ah, Senyor, és ben bé això el que temia quan encara era al meu país. Per això em vaig afanyar a fugir a Tarsis. Sabia que ets un Déu compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal.
- Jonàs 4:1
Jonàs s’ho va prendre molt malament. Tot enfurismat,
- Jonàs 1:4
Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir.
- Jonàs 3:1-10
El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué: —Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré. Jonàs, tal com el Senyor li havia ordenat, va anar-se’n a Nínive. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la sencera. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: —D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda! Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es
- Hebreus 6:1-20
Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu, l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. Avancem, doncs, amb l’ajuda de Déu. N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin a
- Jonàs 3:4
Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: —D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda!
- 1 Joan 2:4
El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell.
- 2 Timoteu 3:16
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
- Jonàs 3:6-10
Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra. I va fer pregonar per la ciutat: «Decret del rei i dels seus consellers. Que els homes i els animals, bestiar gros i petit, no mengin res; que els animals no pasturin i que ningú no els abeuri. Que homes i bèsties es cobreixin amb roba de sac i invoquin Déu amb totes les seves forces. Que tothom abandoni el mal camí i les accions violentes. Qui sap si Déu es repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!» Déu va veure que de fet havien renunciat al
- Jonàs 1:2
—Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.
- Apocalipsi 20:12
Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres.
- 1 Joan 2:2
Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer.
- 2 Pere 1:21
En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.