Què diu la Bíblia sobre joseph?
24 versets sobre joseph, ordenats per rellevància.
- Gènesi 39:2-5
El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps.
- Gènesi 37:4
Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.
- Gènesi 39:21
però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó.
- Fets 7:9
»Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat
- Gènesi 45:1-28
Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar: —Feu sortir tothom del meu davant. Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó. I va dir als seus germans: —Jo soc Josep. ¿Encara és viu el meu pare? Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant. Llavors Josep digué als seus germans: —Acosteu-vos cap a mi. Ells se li van acostar, i els tornà a dir: —Jo soc
- Gènesi 37:3
Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples.
- Hebreus 11:22
Gràcies a la fe, Josep, pròxim a la seva fi, es referí anticipadament a la sortida dels israelites d’Egipte i disposà el trasllat dels seus ossos.
- Gènesi 41:51
Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient: —Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
- Gènesi 39:7-12
Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta: —Vine al llit amb mi. Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo: —El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns. En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu? I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella. Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva fe
- Gènesi 39:6
Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure.
- Gènesi 37:28
Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte.
- Gènesi 37:1-36
Jacob habitava en el país de Canaan, on el seu pare ja havia viscut com a immigrant. Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no
- Gènesi 30:24
I li va posar Josep, dient: —Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!
- Mateu 13:55
Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes?
- Gènesi 41:45
El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
- Gènesi 39:1
Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.
- Josuè 24:32
Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
- Èxode 13:19
Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.»
- Gènesi 47:1-12
Josep anà a informar el faraó: —El meu pare i els meus germans ja han arribat del país de Canaan amb els seus ramats d’ovelles, cabres i vaques i amb tots els seus béns. Són aquí, a la regió de Goixen. Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó. Aquest els va preguntar: —Quin ofici teniu? Ells respongueren: —Els teus servents som pastors d’ovelles i cabres, tant nosaltres com els nostres pares. I van afegir: —La fam és forta, al país de Canaan. Hem vingut a residir aquí com a immigrants, ja que nosaltres, servents teus, no trobem pasturatges per als ramats. Permet, do
- Gènesi 33:2
Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep.
- Mateu 1:18-25
Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: —Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posar
- Lluc 2:7
i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal.
- Marc 6:3
Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven.
- Gènesi 41:16
Josep respongué al faraó: —No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.