La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre jubileu?

23 versets sobre jubileu, ordenats per rellevància.

  1. Levític 25:1-55

    El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué: —Comunica això als israelites: »Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor. »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de rep

  2. Levític 25:8-55

    »Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que

  3. Lluc 4:18

    L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits,

  4. Deuteronomi 15:1-23

    »Cada set anys, condona els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més. Reclama el pagament dels deutes a l’estranger; però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho. »No hi ha d’haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dona en herència perquè el posseeixis; cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest m

  5. Lluc 4:17-21

    Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: —Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.

  6. Ezequiel 46:17

    Però si fa una deixa a un dels seus dignataris, serà del dignatari fins a l’any del jubileu; llavors tornarà al sobirà. Només els fills del sobirà tindran la deixa en propietat.

  7. Nombres 36:4

    Llavors, quan arribi l’any del jubileu dels israelites, la seva heretat serà sostreta de l’heretat dels nostres pares i passarà a ser patrimoni de la nova tribu on elles hauran entrat.

  8. Levític 27:17-24

    Si l’ha consagrat des de l’any del jubileu, aquest serà el seu valor. Si el consagra passat l’any del jubileu, el sacerdot en calcularà el valor tenint en compte els anys que falten fins al pròxim jubileu. Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d’una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp. Però si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrà exercir mai més el dret de rescat. Quan arribi l’any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són

  9. 1 Pere 2:9

    Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.

  10. Gàlates 3:28

    Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.

  11. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

  12. Isaïes 61:2

    a proclamar l’any de gràcia del Senyor, el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar tots els qui estan de dol,

  13. Èxode 23:10-11

    »Tens sis anys per a sembrar la teva terra i recollir-ne el fruit, però el setè any deixa-la reposar, no en recullis el fruit. Deixa que en mengin els pobres del teu poble, i el que resti, que s’ho mengin els animals feréstecs. Fes el mateix amb la teva vinya i el teu oliverar.

  14. Lluc 21:1-38

    Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: —Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure. Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué: —De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot se

  15. Deuteronomi 14:28-29

    »Cada tres anys separa la desena part de la teva collita d’aquell any i diposita-la dins la teva ciutat. Serà per als levites, que no han rebut cap porció de la teva heretat, i per a l’immigrant, l’orfe i la viuda que resideixen allí. Així podran menjar fins a saciar-se. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs.

  16. Romans 6:1-23

    Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova. I si nosaltres ens hem unit a ell participant d’una mort com la seva, també participarem de la seva resurrecció. Sapiguem

  17. Zacaries 3:1-10

    El Senyor em va mostrar el gran sacerdot Jeixua, dret davant l’àngel del Senyor. L’Acusador estava a la seva dreta per acusar-lo, però el Senyor li va dir: —Acusador, el Senyor et fa callar; et fa callar ell, que estima Jerusalem. ¿No veus que aquest és un tió arrencat del foc? Jeixua, que estava dret davant l’àngel, portava el vestit brut. L’àngel va manar als seus assistents que l’hi traguessin i va dir a Jeixua: —Mira, et trec del damunt les culpes i et poso un vestit de festa. Va manar també que li posessin al cap una diadema neta. Li van posar la diadema i el vestit, davant l’àngel del Se

  18. Èxode 20:1-26

    Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler

  19. 1 Corintis 7:21-23

    ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l’ocasió. Perquè l’esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes!

  20. Marc 16:18

    agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

  21. Marc 2:28

    Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.

  22. Mateu 5:17-18

    »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud.

  23. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics