Què diu la Bíblia sobre juraments?
24 versets sobre juraments, ordenats per rellevància.
- Mateu 5:33-37
»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
- Jaume 5:12
Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici.
- Nombres 30:2
Moisès va parlar encara als caps de les tribus israelites. Els digué: —Això és el que el Senyor ordena:
- Deuteronomi 23:21-23
Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis en el país on entraràs per prendre’n possessió. »Quan facis un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a complir-lo; el Senyor, el teu Déu, te’l reclamaria i series culpable d’un pecat. Si t’abstens de fer vots, no comets cap pecat.
- Levític 19:12
No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor.
- Mateu 23:16-22
»Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que
- Hebreus 6:16
Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.
- Èxode 20:7
»No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
- 2 Corintis 1:23
Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres.
- Hebreus 6:13
Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix
- Hebreus 6:17
Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable.
- Mateu 5:34
»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu,
- Cohèlet 5:4-6
Més val no prometre que no pas prometre i no complir. No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans. On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.
- Hebreus 7:28
La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.
- Deuteronomi 6:13
Reverencia el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell i jura tan sols pel seu nom.
- Jeremies 4:2
Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, amb veritat, segons el dret i la justícia, les nacions es beneiran i es lloaran entre elles valent-se del nom del Senyor.
- Hebreus 3:18
I a qui va jurar que no entrarien al seu lloc de repòs? A aquells qui van desobeir.
- Mateu 5:37
Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
- Jutges 11:30-39
Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença: —Si em dones la victòria contra els ammonites, el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust. Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria. Els derrotà des d’Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites. Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb t
- Hebreus 7:21
Jesús ho ha estat amb el jurament d’aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre.
- Mateu 23:18-22
I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.
- Gènesi 22:16-17
—Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.
- Jeremies 12:16
Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: “Per la vida del Senyor”, jo els faré viure enmig del meu poble.
- Mateu 14:7-9
que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué: —Dona’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista. El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin,
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.