La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre tradicions?

24 versets sobre tradicions, ordenats per rellevància.

  1. 2 Tessalonicencs 2:15

    Per tant, germans, manteniu-vos ferms i guardeu els ensenyaments que us hem donat de paraula i per carta.

  2. Colossencs 2:8

    Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.

  3. Mateu 15:3

    Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició?

  4. 1 Corintis 11:2

    Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre.

  5. Marc 7:3-9

    Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: —Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures? Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetit

  6. Mateu 15:6

    ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.

  7. 1 Corintis 11:1-2

    Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist. Us felicito perquè us recordeu sempre de mi i conserveu els ensenyaments tal com us els vaig transmetre.

  8. 2 Tessalonicencs 3:6

    Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi la tradició que va rebre de nosaltres.

  9. 2 Timoteu 4:2-4

    proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s’envoltaran d’un munt de mestres, es negaran a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules.

  10. 2 Tessalonicencs 2:14-15

    Déu, per mitjà de l’evangeli que us vam anunciar, us ha cridat a posseir la glòria de nostre Senyor Jesucrist. Per tant, germans, manteniu-vos ferms i guardeu els ensenyaments que us hem donat de paraula i per carta.

  11. 1 Timoteu 4:7

    Evita les faules irreverents, que són contes de la vora del foc. Exercita’t en la pietat,

  12. Jeremies 10:1-5

    Gent d’Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça! Això diu el Senyor: «No imiteu el que fan els altres pobles. No us alarmeu pels senyals celestes, encara que els pagans se n’alarmin. Els costums dels pagans són absurds; tallen un arbre del bosc, el treballen i en fan una escultura, la decoren amb or i plata i l’asseguren amb claus, a cops de martell, perquè no faci moviment. Aquests ídols són com espantalls dels horts: no parlen i, com que no caminen, els han de portar a coll. No els temeu: no us faran ni bé ni mal.»

  13. 2 Timoteu 2:2

    Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres.

  14. 1 Timoteu 1:4

    i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es manifesta en la fe.

  15. Joan 6:50-71

    Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: —Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable m

  16. Marc 7:1-37

    Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on me

  17. Apocalipsi 22:18-19

    Adverteixo solemnement a tothom qui escolti les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d’ell les plagues escrites en aquest llibre, i si algú treu cap paraula del llibre d’aquesta profecia, Déu li traurà la seva part de l’arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit.

  18. Gàlates 1:14

    i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.

  19. Mateu 15:2-6

    —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.

  20. 2 Timoteu 3:16

    Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,

  21. Fets 17:11

    Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit.

  22. Deuteronomi 5:32-33

    »Mireu, doncs, de posar en pràctica tot el que el Senyor, el vostre Déu, us ha manat. No us en desvieu ni a dreta ni a esquerra. Seguiu el camí que us ha assenyalat el Senyor, el vostre Déu: així sereu feliços i tindreu llarga vida en el país que ara posseireu.

  23. Lluc 6:1-11

    Un dissabte, Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. Llavors, alguns dels fariseus van dir: —Per què feu això que no és permès en dissabte? Jesús els respongué: —¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven. I els deia: —El Fill de l’home és senyor del dissabte. Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi h

  24. Romans 14:1

    Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics