Què diu la Bíblia sobre transformació de perdó?

1. Romans 7:2-3

   Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, serà considerada adúltera; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.

2. Joan 14:6

   Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.

3. Joan 12:1-50

   Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: —Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? Això ho va dir no perquè s’inte

4. 2 Timoteu 2:24-26

   i un servent del Senyor no s’ha de barallar, sinó que ha de ser amable amb tothom, capaç d’ensenyar i de ser pacient, apte per a corregir amb dolcesa aquells qui el contradiuen. Qui sap si Déu els concedirà que es converteixin, reconeixeran la veritat i tornaran al bon seny, alliberats dels paranys del diable, que els retenia captius i sotmesos al seu voler!

5. Joan 1:12

   Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.

6. Lluc 13:1-5

   Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: —¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

7. Hebreus 13:5

   Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.

8. 1 Corintis 7:39

   La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que visqui en el Senyor.

9. Joan 3:16

   Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

10. Joan 1:1-51

    Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ella estava amb Déu al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella. En ella hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era prese

11. Lluc 16:15-18

    Ell els digué: —Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu. »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi. Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei. »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

12. Marc 10:6-12

    Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: —El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

13. Malaquies 2:1-17

    Ara, doncs, a vosaltres, sacerdots, us adreço aquest advertiment: Si no m’escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu. Sapigueu que no deixaré prosperar la vostra descendència. Us tiraré a la cara el rebuig dels animals sacrificats en les vostres festivitats, i vosaltres sereu llançats amb aquell rebuig. Sapigueu que us he adreçat aquest advertiment perquè es compleixi l’aliança que vaig fer amb Leví. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Vaig fer aliança

14. Isaïes 20:1-6

    Sargon, rei d’Assíria, envià el general en cap de les seves tropes a la ciutat d’Asdod. Va assetjar-la i se n’apoderà. Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seva paraula per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós. Li digué: —Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portis més les sandàlies. Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç. Després el Senyor va dir: —El meu servent Isaïes ha anat nu i descalç durant tres anys. Això és un senyal, un presagi contra Egipte i contra Etiòpia, ja que el rei d’Assíria s’endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells ani

15. Deuteronomi 24:1-22

    »Suposem que un home s’ha casat amb una dona i ha conviscut amb ella, però un dia ja no se la mira amb bons ulls, perquè troba en ella alguna cosa censurable, i llavors escriu un document de divorci, l’hi dona i la treu de casa. Suposem que ella, un cop fora, es casa amb un altre home i que el segon marit deixa d’estimar-la, escriu un document de divorci, l’hi dona i la treu de casa, o bé suposem que mor aquest segon marit. En aquest cas, el seu primer marit, que l’havia treta de casa, no s’hi podrà tornar a casar, ja que, respecte a ell, no és legalment pura. Seria una cosa abominable per al

16. Apocalipsi 20:15

    I tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc.

17. Filipencs 4:2-3

    Suplico Evòdia i Síntique que, unides en el Senyor, tinguin els mateixos sentiments. I a tu, Sízig, autèntic company, et demano que les ajudis, ja que van lluitar al costat meu per la causa de l’evangeli, juntament amb Climent i els altres col·laboradors. Els noms de tots ells estan escrits en el llibre de la vida.

18. 2 Corintis 5:17

    És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou.

19. Romans 2:14-16

    En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però són llei per a ells mateixos. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.

20. Mateu 19:4-6

    Jesús els va dir: —¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ? I continuà: — Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

21. Mateu 18:15-17

    »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis . Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà.

22. Mateu 10:37-38

    »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi.

23. Mateu 10:26-33

    »Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por

24. Isaïes 53:5

    Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics