Què diu la Bíblia sobre va prometre fronteres de terra?
24 versets sobre va prometre fronteres de terra, ordenats per rellevància.
- Èxode 23:30-31
Els expulsaré de mica en mica, fins que siguis més nombrós i puguis ocupar el país. »Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani, i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n’expulsis.
- Nombres 34:1-12
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Dona aquestes instruccions als israelites: »Ara entrareu al país de Canaan. Aquest és el territori que us toca en heretat, i aquestes són les seves fronteres: »La vostra frontera meridional limitarà amb el desert de Sin i el país d’Edom. A l’est, la frontera meridional començarà a l’extrem del Mar Mort. Es dirigirà després cap al sud, seguirà per la pujada d’Acrabim, travessarà Sin i arribarà fins al sud de Cadeix-Barnea; seguirà per Hassar-Adar i passarà per Asmon. Des d’aquí seguirà fins a arribar al torrent d’Egipte, i s’acabarà al mar Mediter
- Ezequiel 47:13-23
»Això ordena el Senyor Déu: Repartiu-vos així el territori entre les tribus d’Israel. Josep en tindrà dues parts. Cada un dels altres en posseirà una part igual, ja que amb la mà alçada vaig jurar als vostres pares que els donaria la seva part. Aquest país, doncs, us tocarà en herència. »Les fronteres del país són aquestes: »La frontera nord s’estendrà des del mar Mediterrani cap a Hetlon, Lebó-Hamat, Sedad, Berotà, Sibraim, entre la frontera de Damasc i la d’Hamat, i Hasser-Aticon, que és vora la frontera d’Hauran. Aquesta frontera, doncs, s’estendrà cap a llevant des del mar fins a Hassar-En
- Èxode 23:31
»Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani, i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n’expulsis.
- Josuè 1:4
El vostre territori s’estendrà des del desert fins al Líban i fins al gran riu, l’Eufrates, per tot el país dels hitites, i arribarà fins al mar Mediterrani, a ponent.
- Gènesi 15:18-21
Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, dels hitites, dels perizites, dels rafaïtes, dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.
- Fets 1:9-11
Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs i els digueren: —Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.
- Ezequiel 47:18
»La frontera oriental començarà a Damasc i Hauran, i seguirà pel riu Jordà entre Galaad i el país d’Israel, cap al Mar Mort, fins a Tamar. Aquest és el límit oriental.
- Daniel 12:11-12
A partir del moment en què serà abolit el sacrifici perpetu i erigida l’abominació devastadora, passaran mil dos-cents noranta dies. »”Feliç el qui sàpiga esperar i arribi a mil tres-cents trenta-cinc dies!
- Ezequiel 37:26-28
»Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d’ells el meu santuari; tindré enmig d’ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan el meu santuari serà entre ells per sempre, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifico Israel.”
- Jeremies 49:2
Per això venen dies que faré ressonar el crit de guerra a Rabà dels ammonites. Ho dic jo, el Senyor. Es tornarà un tossal desolat, i seran incendiats els pobles del voltant: llavors Israel prendrà possessió de la seva heretat. Ho he dit jo, el Senyor.
- Deuteronomi 19:14
»No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l’herència que rebràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona.
- Ezequiel 47:20-23
»A ponent, el mar Mediterrani servirà de frontera, que s’estendrà fins a l’altura de Lebó-Hamat. Aquest és el límit occidental. »Us repartireu el país entre les tribus d’Israel. Assignareu per sorts les parts de l’heretat tant per a vosaltres com per als immigrants que resideixen enmig vostre i que han tingut fills al país. Aquests estrangers, els heu de tractar com si fossin nadius israelites. Participaran en la distribució de l’heretat igual que les tribus d’Israel. Als immigrants que resideixen entre vosaltres, els donareu la seva part en el territori de la tribu on habitin. Ho dic jo, el S
- Ezequiel 47:19
»La frontera sud s’estendrà des de Tamar fins a l’oasi de Meribà de Cadeix i seguirà el torrent fins al mar Mediterrani. Aquest és el límit meridional.
- Ezequiel 37:14
Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor.”
- Isaïes 17:3
Efraïm perdrà les ciutats fortificades, i Damasc, la seva reialesa. El que restarà dels arameus no serà més important que Israel. Ho diu el Senyor de l’univers.
- Gènesi 25:12-17
Llista genealògica dels descendents d’Ismael, fill d’Abraham i d’Agar, l’esclava egípcia de Sara. Aquests són els seus noms per ordre de naixement: Nebaiot, el primogènit d’Ismael, Quedar, Adbeel, Mibsam, Mixmà, Dumà, Massà, Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma. Aquests són els dotze fills d’Ismael. Cada un era cap d’una tribu i va donar nom a les seves poblacions i als seus campaments. Ismael va viure cent trenta-set anys. Ismael va morir i es va reunir amb els seus.
- Gènesi 15:1-21
Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: —No tinguis por, Abram! Jo soc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran. Abram li respongué: —Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc. I afegí: —No m’has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors. Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongué: —No serà aquest, el teu hereu; serà un fill que naixerà de tu. Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li
- Gènesi 12:1
El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré.
- Gènesi 6:7-8
I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.» Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.
- Gènesi 3:23
Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret.
- Gènesi 2:8
Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat.
- Apocalipsi 14:1
Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare,
- Fets 1:10
Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.