Què diu la Bíblia sobre vestments?

1. Èxode 28:2

   »Fes confeccionar per al teu germà Aaron ornaments sagrats perquè es presenti amb glòria i majestat.

2. Deuteronomi 22:12

   »Fes-te serrells a les quatre vores del mantell amb què et cobreixes.

3. Èxode 28:1-43

   »D’entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots. »Fes confeccionar per al teu germà Aaron ornaments sagrats perquè es presenti amb glòria i majestat. Parla’n amb totes les persones expertes que jo he dotat de traça i de bon gust, perquè confeccionin les vestidures que portarà Aaron quan serà consagrat per a ser el meu sacerdot. Les vestidures seran: una bossa pectoral, un efod, un mantellet, una túnica virolada, una cinta per a lligar els cabells i una faixa. Que facin, doncs, aquestes vestidures

4. Èxode 39:1

   Amb la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, van confeccionar els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari i les vestidures sagrades d’Aaron, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

5. Èxode 28:4

   Les vestidures seran: una bossa pectoral, un efod, un mantellet, una túnica virolada, una cinta per a lligar els cabells i una faixa. Que facin, doncs, aquestes vestidures sagrades perquè se les posin el teu germà Aaron i els seus fills quan oficiïn com a sacerdots meus.

6. Levític 8:7

   Després va posar la túnica a Aaron, li cenyí la faixa, el revestí amb el mantellet i al damunt li posà l’efod, que va subjectar amb el cinyell.

7. Èxode 39:8-21

   Va fer també el pectoral brodat artísticament com l’efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Tenia la forma d’una bossa quadrada, de mig pam per costat. El van guarnir amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi havia un robí, un topazi i una maragda; al segon, una malaquita, un safir i un diamant; al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anava encastada en una muntura d’or. En total eren dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d’Israel. Cada pedra por

8. Èxode 28:40

   »Per als fills d’Aaron, fes confeccionar també túniques, faixes i casquets, perquè es presentin amb glòria i majestat.

9. 1 Joan 2:1-29

   Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat realment a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia. Estimats,

10. 1 Pere 3:4

    cerqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i serè. Això sí que té valor als ulls de Déu.

11. Joan 3:16-17

    Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.

12. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

13. Jeremies 10:21-22

    Els pastors eren uns necis, no consultaven el Senyor; per això, com que no han tingut seny, tot el ramat se’ls ha esgarriat. Atenció, arriben notícies: S’acosta una gran remor del país del nord que convertirà les viles de Judà en un desert, en un refugi de xacals.

14. 2 Reis 1:1

    Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel.

15. Romans 3:10-18

    Ho diu l’Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. Tots plegats s’han desviat i pervertit: no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol. La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; duen sota els llavis verí d’escurçó, tenen la boca plena de malediccions i d’amargor. Els seus peus corren a vessar sang, deixen arreu on passen devastació i calamitats i no coneixen el camí de la pau. Viuen sense cap temor de Déu.

16. Fets 23:1-35

    Pau, mirant fixament el Sanedrí, digué: —Germans, jo he actuat amb consciència recta davant de Déu fins al dia d’avui. Tot seguit el gran sacerdot Ananies ordenà als seus assistents que peguessin a Pau a la boca. Pau li contestà: —A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d’acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin? Els assistents li van dir: —¿Goses insultar el gran sacerdot de Déu? Pau va respondre: —Germans, no sabia que fos el gran sacerdot. És cert que l’Escriptura diu: No maleeixis el cap del teu poble. Llavors Pau, sabent que allí una pa

17. Isaïes 64:6

    Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes.

18. Jaume 2:1-26

    Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d’honor», i al pobre li dieu: «Tu queda’t dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injustos? Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest

19. Jaume 1:1-27

    Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i

20. Hebreus 11:1-40

    La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni. Gràcies a la fe, comprenem que tot l’univers va ser creat per la paraula de Déu i que, per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible. Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú n

21. Titus 3:1-15

    Recorda a tots que s’han de sotmetre als governants i a les autoritats i que els han d’obeir, que han d’estar sempre disposats a fer el bé. Que no insultin ningú ni es fiquin en baralles, que siguin gent de bon tracte i donin proves de la més gran dolcesa amb tothom. En altre temps, també nosaltres érem insensats, desobedients, gent esgarriada, esclaus de tota mena de passions i de plaers, actuàvem amb malícia i enveja, ens fèiem odiosos i ens odiàvem els uns als altres. Però ara Déu, salvador nostre, ha manifestat la seva bondat i el seu amor als homes. Ell ens ha salvat no per les bones obre

22. 2 Tessalonicencs 2:1-17

    Pel que fa a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist i al moment en què ens reunirem amb ell, us preguem, germans, que no perdeu massa aviat el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o bé un ensenyament o una carta que han passat per nostres hagin anunciat que el dia del Senyor és imminent. No us deixeu enganyar per res ni per ningú, perquè primer ha de venir l’apostasia i ha d’aparèixer l’Home malvat, el Fill de la perdició, el qui s’oposa i s’enfronta a tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell

23. 2 Tessalonicencs 1:1-12

    Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

24. Colossencs 2:14-16

    i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo a la creu. Així ha desarmat les potències i les autoritats i les ha exposades públicament en espectacle, afegint-les com a presoneres en el seu seguici triomfal. Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics