Què diu la Bíblia sobre volent algú?
24 versets sobre volent algú, ordenats per rellevància.
- 1 Corintis 13:4-13
L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava c
- Joan 15:12
Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
- 1 Corintis 10:13
Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.
- Romans 8:28
Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar;
- Hebreus 13:4
Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.
- 1 Corintis 6:19-20
¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!
- Isaïes 41:10
No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa.
- Jaume 5:16
Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa:
- Joan 8:34
Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca és esclau,
- 1 Corintis 6:9-10
¿No sabeu que els injustos no rebran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida libidinosa, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no rebran en herència el Regne de Déu.
- Joan 3:16
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
- Cohèlet 4:12
I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»
- 1 Corintis 6:18
Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi cos.
- Isaïes 55:5
També tu, Israel, cridaràs una nació que no coneixies, i ells, que no et coneixien, vindran corrents. Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu, pel Sant d’Israel que t’ha honorat.»
- Levític 20:13
»Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.
- 2 Corintis 10:3-5
És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana. Les armes del nostre combat no són d’origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist,
- Romans 1:26-27
Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
- 1 Pere 4:8
Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats.
- Èxode 1:1-22
Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Benjamí, Dan, Neftalí, Gad i Aser. Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta. Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació. Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte, i digué al seu poble:
- Romans 8:1
Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist,
- Levític 18:22
»No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable.
- Levític 18:1-30
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Comunica això als israelites: »Jo soc el Senyor, el vostre Déu. No imiteu les pràctiques del país d’Egipte, on heu viscut, ni les del país de Canaan, on us faré entrar; no seguiu els costums d’aquests pobles. Compliu les meves decisions, observeu i seguiu els meus decrets. Jo soc el Senyor, el vostre Déu. »Observeu els meus decrets i les meves decisions. L’home que els compleix hi trobarà la vida. Jo soc el Senyor. »Que ningú de vosaltres no s’acosti a cap parent pròxim per tenir-hi relacions sexuals. Jo soc el Senyor. »No deshonris el teu pare t
- Gènesi 1:1-31
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la
- Jeremies 30:1-24
Paraula que Jeremies rebé del Senyor: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Escriu en un llibre les paraules que t’he comunicat, perquè venen dies en què renovaré la vida del meu poble d’Israel i de Judà, diu el Senyor, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor. Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat sobre Israel i sobre Judà. Això diu el Senyor: «Hem sentit un crit d’esglai, de terror i no de pau. Pregunteu pertot arreu si ara els homes donen a llum: és que veig tots els homes amb les mans als ronyons com si fossin parteres,
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.