1 Samuel 27:1
David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d’Israel i estaré fora del seu abast.»
— 1 Samuel 27:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Isaïes 40:27-31 Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència
- Isaïes 51:12 «Soc jo, el Senyor, soc jo qui us consola. Per què tens por, Sió, d’homes mortals, de simples humans que valen tant com l’herba?
- 1 Samuel 16:13 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
- Isaïes 30:15-16 Això us fa saber el Senyor Déu, el Sant d’Israel: «Us salvareu si us convertiu i deixeu d’inquietar-vos. Trobareu la força en la calma i en la confiança. Però això, vosaltres no ho voleu, sinó que dieu: “De cap manera! Fugirem a cavall.” Doncs ja ho crec que fugireu! Dieu encara: “Galoparem rabents.” També galoparan el
- 1 Samuel 21:10-15 El sacerdot li va respondre: —Aquí hi ha l’espasa de Goliat, el filisteu que vas matar a la vall de l’Alzina. Està embolicada amb el mantell, darrere l’efod. Si la vols, te l’emportes. Aquí no n’hi ha d’altra. David va dir: —Cap no és com aquesta. Dona-me-la! Aquell dia, David va fugir de Saül i es va presentar a Aquix
- 1 Samuel 28:1-2 Per aquell temps, els filisteus van posar en peu de guerra els seus exèrcits per anar a combatre contra Israel. Aquix va dir a David: —Sàpigues que m’has d’acompanyar amb els teus homes a la guerra. David li va respondre: —Doncs tu ara veuràs com es porta aquest teu servidor. Aquix digué a David: —Molt bé. Et faré cap
- 1 Samuel 27:10-11 Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» David no deixava que arribessin vius a Gat ni homes ni dones, perquè temia que denunciessin allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure d
- 1 Samuel 23:17 i li digué: —No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!
- 1 Samuel 16:1 El Senyor va dir a Samuel: —Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
- Salms 116:11 tot i que deia, veient-me perdut: «Els homes, tots enganyen.»
- Èxode 14:12 Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’ns servir els egipcis.” Més ens valia ser esclaus d’ells que no pas morir al desert.
- 1 Samuel 29:2 Els cinc primers magistrats de les ciutats filistees desfilaven al capdavant de les columnes de mil i de cent homes. David i els seus homes desfilaven els darrers, amb Aquix.