1 Cròniques 16:41

Referències creuades

• 2 Cròniques 5:13 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor.
• 1 Cròniques 25:1-6 David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals. Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents: De la família d’Assaf: Zacur, Jossef, Netanià i Assarela.
• Nombres 1:17 Moisès i Aaron van fer venir aquests homes, designats nominalment,
• Esdres 3:11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.
• 1 Cròniques 16:34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
• 2 Cròniques 7:3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
• 1 Cròniques 6:33 Els altres descendents de Leví tenien a càrrec seu tots els serveis del tabernacle del temple de Déu.
• 2 Cròniques 20:21 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.»
• Salms 103:17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre; la seva bondat s’estén als fills dels fills
• 1 Cròniques 6:39-47 Aquests són els llocs de residència i els seus límits, assignats als descendents d’Aaron, del clan de Quehat, que van ser els primers a rebre el territori que els va tocar per sorteig; els van donar Hebron, en el territori de la tribu de Judà, amb els pasturatges del voltant. Però els camps d’aquesta ciutat amb els pob
• Jeremies 33:11 els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui portaran una víctima d’acció de gràcies al temple del Senyor, tot cantant: “Enaltiu el Senyor de l’univers! Que n’és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor.” Perquè el Senyor diu: Renovaré la vida del país tal com era abans.
• Esdres 8:20 A més, també ens van facilitar dos-cents vint servents del temple, descendents d’aquells que David i els caps del poble havien posat al servei dels levites; tots ells foren inscrits pel seu nom.