2 Reis 4:30
Però la mare del noi insistia: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.
— 2 Reis 4:30, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Són les mateixes paraules que dues vegades havia dit Eliseu a Elies quan aquest es volia acomiadar d’ell (2Re 2,2.4). Al revés del centurió de l’evangeli, per a qui basta una paraula de Jesús (Mt 8,8), la xunemita reclama la presència física del profeta prop del seu fill mort. (2Re 2,2.4; Mt 8,8)
Referències creuades
- 2 Reis 2:2 Elies va dir a Eliseu: —Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. Eliseu va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. Van baixar, doncs, tots dos a Betel.
- Rut 1:16-18 Però Rut contestà: —No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyo
- 2 Reis 2:4 Elies li va dir: —Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó. Ell va respondre: —Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré. I van arribar a Jericó.
- Èxode 33:12-16 Moisès va dir al Senyor: —Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.” Si és així, si m’has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de