2 Reis 6:23
El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.
— 2 Reis 6:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- 2 Reis 5:2 Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman.
- 2 Reis 24:2 El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes.
- 2 Reis 6:8-9 El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué: —Envieu tropes meves a tal poble. Però l’home de Déu va advertir al rei d’Israel: —Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran.
- Lluc 10:29-37 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: —I qui són els altres que haig d’estimar? Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; qua
- Lluc 6:35 »Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
- Mateu 5:47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
- Proverbis 25:21-22 Si el teu enemic té fam, dona-li menjar, si té set, dona-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap, i el Senyor et recompensarà la teva obra.
- 2 Cròniques 28:15 Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se’n tornaren a Samaria.
- 1 Samuel 24:17-18 Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: —David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar. Després va dir a David: —Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal.