2 Samuel 1:12
Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
— 2 Samuel 1:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Sa 3,31-35; 2Sa 12,16; 2Sa 13,31. Esquinçar-se els vestits, plorar i dejunar són ritus de dol (vegeu també 1Sa 31,13). (2Sa 3,31-35; 2Sa 12,16; 2Sa 13,31; 1Sa 31,13)
Referències creuades
- Mateu 5:44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
- Proverbis 24:17 No t’alegris quan cau el teu enemic; si ensopega, no ho celebris:
- Salms 35:13-14 Quan ells estaven malalts, jo em vestia de sac en senyal de dol, m’afligia i dejunava, no deixava de pregar; arreu anava trist i abatut, com si es tractés d’un germà o d’un amic, com si plorés la pròpia mare.
- 2 Corintis 11:29 Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc.
- Amós 6:6 Beveu el vi en grans copes i us perfumeu amb les essències més fines, però no us fa pena el desastre que amenaça les tribus de Josep.
- 1 Pere 3:8 Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils;
- 2 Samuel 3:35 Després volien que David mengés alguna cosa. Encara era de dia. Però David va fer aquest jurament: —Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si tasto pa o qualsevol altra cosa abans de la posta de sol.
- Jeremies 9:1 Ah, si trobés al desert un alberg de vianants! Deixaria el meu poble, me n’aniria ben lluny: tots són uns adúlters, una colla de traïdors.