Comportaments oposats de Sibà i de Ximí
1 David acabava de passar la carena quan Sibà, l’administrador de Mefibóixet, anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi.
2 El rei digué a Sibà: —Què significa tot això? Sibà va respondre: —Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.
3 El rei va demanar: —I on és el net de Saül, el teu amo? Sibà li va respondre: —S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”
4 Aleshores el rei va dir a Sibà: —Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
5 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David
6 i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra.
7 Ximí maleïa David i deia: —Ves-te’n, ves-te’n, home sanguinari i pervers!
8 El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!
9 Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: —Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dona’m permís i li tallaré el cap.
10 Però el rei va respondre: —Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
11 Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials: —Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
12 Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
13 David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.
14 El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.
Absalom entra a Jerusalem
15 Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell.
16 Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar: —Visca el rei! Visca el rei!
17 Absalom li digué: —¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
18 Huixai li va respondre: —De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.
19 A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.
Fracàs dels plans contra David
20 Absalom va dir a Ahitófel: —Delibereu entre vosaltres què hem de fer.
21 Ahitófel va prendre la paraula: —Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.
22 Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.
23 En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.