Càntic 6:5
Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen! La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de Galaad.
— Càntic 6:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ct 4,1 nota s. (Ct 4,1)
Referències creuades
- Gènesi 32:26-28 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. Després digué a Jacob: —Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: —No et deixaré anar que no m’hagis beneït. L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob.
- Jeremies 15:1 El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin.
- Èxode 32:10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble.
- Càntic 4:1-3 Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad. Les teves dents són un ramat d’ovelles toses que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. Com un fil e
- Mateu 15:27-28 Ella digué: —És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. Llavors Jesús li respongué: —Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.