Cohèlet 1:14
Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil:
— Cohèlet 1:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 3+; Coh 2,11.17.26; Coh 4,4.16; Coh 6,9. (v. 3; Coh 2,11.17.26; Coh 4,4.16; Coh 6,9)
Referències creuades
- Cohèlet 2:11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.
- Cohèlet 2:26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.
- Cohèlet 2:17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.
- Cohèlet 6:9 Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desigs: també tot això és en va i afany inútil.
- Cohèlet 4:4 M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.
- Salms 39:5-6 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un respir, Pausa
- Cohèlet 1:17-18 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. Perquè: «Com més saviesa, més neguit; com més coneixement, més sofrença.»