Cohèlet 1:2
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va.
— Cohèlet 1:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Coh 12,8; Jb 7,16; Sl 39,6; Coh 62,10. Des del principi apareix expressat clarament el tema central del llibre. La mateixa paraula traduïda en aquest verset per vanitat, efímer i en va és molt usada al llarg de l’obra; en sentit literal significa ‘cop de vent’, ‘buf’, ‘alè’, i generalment s’aplica, en sentit figurat, a tot allò que és efímer, caduc, o bé a allò que és fútil, inútil o decebedor. (Coh 12,8; Jb 7,16; Sl 39,6; Coh 62,10)
Referències creuades
- Salms 144:4 L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.
- Romans 8:20 l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, però manté l’esperança
- Cohèlet 5:10 Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho.
- Salms 39:5-6 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.» Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant teu, és un no res. L’home dura tant com un respir, Pausa
- Cohèlet 2:26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.
- Cohèlet 2:23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va.
- Cohèlet 2:11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.
- Cohèlet 2:19 I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot això és en va.
- Cohèlet 2:17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.
- Cohèlet 3:19 Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.
- Cohèlet 4:8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.
- Salms 62:9-10 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa Els homes només són fum, els mortals són enganyosos: tots plegats, a les balances, no pesen més que el vent.