Cohèlet 6:11

Referències creuades

• Cohèlet 4:16 és incomptable el nombre de gent que el segueix. Tanmateix, els qui vindran després tampoc no estaran contents d’aquest segon! Certament, també tot això és en va i afany inútil.
• Cohèlet 5:7 Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior.
• Cohèlet 2:3-11 Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, plantava vinyes, feia jardins i parcs i hi
• Cohèlet 1:17-18 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. Perquè: «Com més saviesa, més neguit; com més coneixement, més sofrença.»
• Cohèlet 1:6-9 El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dona voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l’ull no s’acontenta del que veu ni l’orella del
• Osees 12:1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim.
• Cohèlet 4:8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.
• Cohèlet 4:1-4 M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen. Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara
• Cohèlet 3:19 Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.
• Salms 73:6 L’orgull els fa de collaret, duen per vestit la violència;