Daniel 1:8
Daniel es proposà de no quedar ritualment impur amb el menjar i la beguda del rei, i va demanar al cap dels eunucs que li estalviés de caure en estat d’impuresa ritual.
— Daniel 1:8, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb Estgr C,28; Jdt 10,5; Dn 12,2; Tb 1,11; 2Ma 5,27; Dn 6,18-7,42. Sobre la decisió de Daniel, vegeu Gn 9,4; Lv 11; Dt Dn 12,23-24; Dn 32,38. Vegeu Vocabulari: impuresa . (Jdt 10,5; Dn 12,2; Tb 1,11; 2Ma 5,27; Dn 6,18-7,42; Gn 9,4; Lv 11; Dn 12,2; Dn 32,38)
Referències creuades
- Salms 141:4 no permetis que el meu cor es decanti a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia al costat d’amics de males arts: els seus menjars seductors, no els vull compartir.
- 1 Corintis 10:18-21 Mireu el poble d’Israel: ¿no és cert que els qui mengen la carn de les víctimes estan en comunió amb l’altar? Què vull dir amb això? ¿Que la carn sacrificada als ídols o els mateixos ídols són alguna cosa? Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en
- Levític 11:45-47 Jo soc el Senyor, el qui us va treure del país d’Egipte, per tal de ser el vostre Déu. Sigueu sants, perquè jo soc sant. »Aquesta és la llei sobre les bèsties, els ocells, tots els animals que viuen i es mouen a l’aigua i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Amb aquesta llei podreu distingir entre els anima
- Ezequiel 4:13-14 El Senyor em va dir: —Els israelites menjaran així el seu aliment impur enmig de les nacions on els dispersaré. Jo vaig respondre: —Ah, Senyor Déu! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn i
- 1 Corintis 7:37 Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap mena de coacció, sinó amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, farà bé.
- Salms 119:115 Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal, que vull guardar els manaments del meu Déu.
- Osees 9:3-4 Efraïm no habitarà a la terra del Senyor: haurà de tornar a Egipte o menjar aliments impurs amb els assiris. No oferiran al Senyor libacions de vi ni el complauran amb els seus sacrificis. El seu pa, com el pa del condol ofert per un difunt, farà impur tothom qui en mengi. Aquest pa els saciarà, però no el podran intro
- 1 Corintis 8:7-10 Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat. Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni e
- Romans 14:15-17 En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort. No feu que malparlin del vostre millor tresor! Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el go
- Salms 119:106 Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions.
- Daniel 1:5 El rei ordenà que els donessin cada dia el mateix menjar i la mateixa beguda que servien a la seva taula. Els havien d’educar durant tres anys, i després entrarien al servei del rei.
- 1 Corintis 10:28-31 Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència. I quan dic consciència no em refereixo a la vostra, sinó a la seva. Ara bé, per què la meva llibertat ha de ser judicada per la consciència d’un altre? Si jo dono g