Deuteronomi 4:19
Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel.
— Deuteronomi 4:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Dt 17,3; 2Re 17,16+; Jr 8,2; Dt 19,13; Sv 13,2. (Dt 17,3; 2Re 17,16; Jr 8,2; Dt 19,13; Sv 13,2)
Referències creuades
- Romans 1:25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén!
- Deuteronomi 17:3 i anés a donar culte a altres déus, i els adorés a ells, o al sol, o a la lluna, o a l’estol dels astres, malgrat que ho tinc prohibit,
- 2 Reis 21:3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia fet desaparèixer. Va consagrar altars a Baal i va plantar un bosquet sagrat, tal com havia fet Acab, rei d’Israel. Adorava tot l’estol dels astres i els donava culte.
- Gènesi 1:16-18 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
- Gènesi 2:1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.
- 2 Reis 17:16 Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fer dos vedells de fosa. Van plantar bosquets sagrats, van adorar tot l’estol dels astres i donaven culte a Baal.
- Nehemies 9:6 «Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dones vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu.
- Salms 148:3-5 Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses; lloeu-lo, cel del cel i les aigües de sobre el cel. Que lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats.
- Josuè 10:12-13 El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va a
- Salms 74:16-17 Teu és el dia, teva és la nit; vas fixar la lluna i el sol. Vas marcar els límits de la terra; l’estiu i l’hivern, tu vas formar-los.
- Jeremies 33:25 »Això diu el Senyor: Si és cert que jo he fet un pacte amb el dia i la nit i he fixat les lleis del cel i de la terra,
- Amós 5:25-26 »Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes? Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet.