Deuteronomi 7:2
El Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans aquestes nacions, i tu les derrotaràs i les consagraràs a l’extermini. No hi pactis ni en tinguis pietat.
— Deuteronomi 7:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vv. 1-2: Dt 20,16-17. (Dt 20,16-17)
Referències creuades
- Jutges 2:2 vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així?
- Èxode 23:32-33 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus, i no els deixis habitar en el teu país, no fos cas que et fessin pecar contra mi. Si adoressis els seus déus, això seria per a tu un parany.
- Deuteronomi 20:16-17 Però en les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió, no hi deixis ni una ànima: consagra a l’extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat.
- Josuè 10:30 El Senyor la va fer caure en mans dels israelites, juntament amb el seu rei. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Josuè tractà el rei de Libnà com havia tractat el rei de Jericó.
- Josuè 11:11-12 i consagrà a l’extermini tots els seus habitants passant-los a tall d’espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat. Josuè s’apoderà de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrà tots a l’extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d’espasa, tal com havia manat Moisès, serve
- Levític 27:28-29 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. Tampoc no es podrà exercir el dret de rescat sobre
- Deuteronomi 23:14 Porta una paleta en el teu equip. Quan surtis a fer les teves necessitats, obre un clot i després cobreix amb terra els excrements.
- Josuè 2:14 Els dos homes li van respondre: —Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència.
- Josuè 9:18-21 Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat, i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble: —Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Is
- Josuè 10:32 El Senyor va fer caure Laquix en mans dels israelites, el segon dia de combat. Van passar tots els habitants a tall d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal com havien fet a Libnà.
- Josuè 21:44 Tal com havia jurat als seus pares, el Senyor va concedir a Israel el repòs dels enemics que l’envoltaven. Cap dels seus enemics no els pogué resistir: el Senyor els va posar tots a les seves mans.
- Gènesi 14:20 Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics. Abram li va donar una desena part de tot el botí.