Esdres 10:1
Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.
— Esdres 10:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Alguns prefereixen de traduir: pregava i reconeixia el pecat del poble i la bondat de Déu.
Referències creuades
- Daniel 9:20 »Jo continuava parlant, tot pregant i confessant els meus pecats i els pecats d’Israel, el meu poble, i presentant al Senyor, el meu Déu, la meva súplica per la seva muntanya santa.
- Salms 119:136 Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls quan veig els qui no guarden la teva Llei.
- Romans 9:2 que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor.
- 1 Joan 1:8-10 Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal. Si afirmàvem que no hem pecat, el tindríem per mentider, i la seva paraula no estaria en nos
- 1 Reis 8:30 Escolta la súplica del teu servent i d’Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
- Daniel 9:3-4 Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregàries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra. »I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió: »—Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l’aliança i l’amor amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments!
- Lluc 19:41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella
- Nehemies 8:9 En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir: —La diada d’avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu.
- Zacaries 12:10 Vessaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat, ploraran com es plora la mort d’un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.
- Salms 32:5 Però ara reconec el meu pecat, no t’encobreixo més la meva culpa. He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.» I tu m’has perdonat la culpa comesa. Pausa
- 1 Reis 9:3 Li digué: —He escoltat la pregària i la súplica que has fet a la meva presència. Jo santifico aquest temple que tu has construït perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor.
- 2 Cròniques 20:9 “Quan sobrevingui una desgràcia, el càstig de la guerra, la pesta o la fam, si ens presentem davant aquest temple, davant teu, perquè és el temple que porta el teu nom, i si et clamem a tu enmig del perill, tu ens escoltaràs i ens salvaràs.”