Què diu la Bíblia sobre hebron?

1. Nombres 13:22

   Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte.

2. 2 Samuel 22:1-51

   Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor. Va dir: «El Senyor és la meva roca, la muralla que m’allibera; el meu Déu és el penyal on m’emparo, l’escut i la força que em salva, el meu refugi i el meu baluard, el salvador que m’allibera dels tirans. Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics. »M’envoltaven les onades de la mort, sentia l’esglai dels torrents de Belial. M’envoltaven les onades de la mort, tenia davant meu els seus paranys. En veure’m en perill, vaig clamar

3. Esdres 10:1

   Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.

4. 2 Samuel 5:1-25

   Llavors totes les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron per dir-li: —Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teva carn. Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor, i el van ungir rei d’Israel. David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys. Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant tren

5. Jutges 16:3

   Però Samsó només va estar-se al llit fins a mitjanit. Aleshores es llevà, agafà els batents de la porta de la ciutat amb els dos muntants, els arrencà amb forrellats i tot, se’ls va carregar a l’esquena i els va pujar al cim del turó que hi ha al davant d’Hebron.

6. Nombres 13:33

   fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres.

7. Gènesi 23:1-20

   Sara va viure cent vint-i-set anys i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. Després va deixar la seva difunta i se n’anà a parlar amb els hitites, els pobladors d’aquell país. Els va dir: —Jo soc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta. Els hitites van respondre: —Escolta’ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosalt

8. Gènesi 14:1-24

   En temps d’Amrafel, rei de Xinar, Arioc d’El·lassar, Quedorlaómer d’Elam i Tidal de Goïm, aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birxà, rei de Gomorra, a Xinab, rei d’Admà, a Xeméber, rei de Seboïm, i al rei de Bela, és a dir, de Sóar. Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorlaómer, però l’any tretzè es van revoltar. L’any següent, el catorzè, Quedorlaómer i els reis aliats d’ell van venir i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, els zuzites a Am, els emites a la plana d

9. 1 Cròniques 2:1-55

   Aquests són els fills d’Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Dan, Josep, Benjamí, Neftalí, Gad i Aser. Fills de Judà: Er, Onan i Xelà; tots tres li van néixer de la filla de Xua, que era cananea. El pervers comportament d’Er, el primogènit de Judà, va desagradar al Senyor, i el va fer morir. Tamar, nora de Judà, va tenir d’ell Peres i Zèrah. Judà tingué, doncs, en total cinc fills. Fills de Peres: Hesron i Hamul. Fills de Zèrah: Zimrí, Etan, Eman, Calcol i Dera; cinc en total. Entre els fills de Carmí hi havia Acar, que va portar la desgràcia a Israel perquè es va apropiar d’una

10. 2 Reis 19:35

    Aquella mateixa nit, va sortir l’àngel del Senyor i feu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L’endemà al matí, a l’hora de llevar-se, tot eren cadàvers.

11. 2 Tessalonicencs 1:1-12

    Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que us teniu augmenta en tots i en cadascú. Davant les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu totes les persecucions i tribulacions. Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del

12. 1 Corintis 3:19

    Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.

13. 1 Corintis 2:1-16

    Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu. De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que

14. Joan 3:1-36

    Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de

15. Esdres 9:9

    Perquè nosaltres som esclaus, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la servitud, sinó que ha decantat a favor nostre la bondat dels reis de Pèrsia: el nostre Déu ens ha donat nova vida perquè restauréssim el seu temple, en reparéssim les ruïnes i així tinguéssim un lloc segur a Judà i a Jerusalem.

16. 2 Cròniques 34:1-33

    Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. Va plaure al Senyor i va imitar el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra. L’any vuitè del seu regnat, quan encara era un noi, Josies començà a recórrer al Déu del seu avantpassat David, i l’any dotzè començà a purificar Judà i Jerusalem dels recintes i els bosquets sagrats i dels ídols esculpits o de fosa. Van enderrocar a la seva presència els altars dels Baals. Va partir pel mig els emblemes del sol que hi havia damunt els altars, va trossejar els bosquets sag

17. 2 Reis 1:1-18

    Després de la mort d’Acab, els moabites es van revoltar contra Israel. Ahazià havia caigut de la barana de la cambra alta del seu palau, a Samaria, i estava greu. Llavors va enviar uns missatgers a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron, per preguntar si es restabliria d’aquell mal. L’àngel del Senyor va dir a Elies, el tixbita: —Ves a trobar els missatgers del rei de Samaria i digues-los: “¿Que no hi ha Déu a Israel, que hàgiu d’anar a consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això el Senyor et fa saber que no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” I Elies se’n va anar. Els miss

18. 2 Samuel 23:1-39

    Aquestes foren les darreres paraules de David: «Oracle de David, fill de Jessè, oracle de l’home plantat al cim més alt, l’ungit del Déu de Jacob, que Israel canta de bon grat. En mi parla l’esperit del Senyor, tinc a la boca les seves paraules. Ho ha dit el Déu d’Israel, la Roca d’Israel que m’ha parlat: Si és just el qui governa, si governa amb temor de Déu, serà lluminós com l’albada, com el sol que despunta a l’horitzó; serà una albada sense núvols, resplendor que, passada la pluja, fa créixer l’herbei de la terra. »Així serà la meva dinastia davant de Déu. Ell m’ha concedit una aliança et

19. 2 Samuel 17:1-29

    Ahitófel va dir encara a Absalom: —Deixa’m prendre dotze mil homes i aquesta mateixa nit sortiré a perseguir David. Li cauré al damunt ara que està extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l’acompanyen fugiran. Quedarà sol i el mataré. Després faré que torni a tu tota aquella gent, com en altre temps tots van tornar a l’home que tu ara persegueixes. I tot el poble viurà en pau. Aquest consell va plaure a Absalom i a tots els ancians d’Israel. Però Absalom va dir: —Crideu també Huixai, l’arquita, i sentirem igualment què ens aconsella ell. Huixai es va presentar a Absalom,

20. 2 Samuel 11:1-27

    Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem. Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. David va enviar algú que s’informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David

21. 2 Samuel 10:18

    però van fugir davant d’Israel. David els va matar les cavalleries de set-cents carros de guerra i quaranta mil homes de les seves dotacions, i va ferir Xobac, general en cap de l’exèrcit arameu, que va morir allà mateix.

22. 2 Samuel 9:1-13

    Un dia David va preguntar: —Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan. La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: —Ets tu Sibà? Ell respongué: —Per a servir-te. El rei li va demanar: —Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu. Sibà va respondre al rei: —Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus. El rei preguntà: —On és? Sibà li respongué: —És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Llavors el rei David el va fer anar

23. 2 Samuel 8:4

    David li va capturar mil set-cents homes de les dotacions dels carros de guerra i vint mil soldats d’infanteria, i va inutilitzar el garró de tots els seus cavalls de tir: només se’n va reservar cent.

24. 2 Samuel 1:18

    i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del just. Diu així:

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics